Notícies

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, s’ha reunit amb representants dels municipis de la comarca de la Selva i del colꞏlectiu No a la MAT per presentar-los l’alternativa que ha elaborat el Departament al projecte de ramal elèctric de 400 kV que havia d’unir la línia Vic-Bescanó a l’altura de Santa Coloma de Farners amb la subestació de Riudarenes. La proposta del Govern garanteix un subministrament elèctric de qualitat a la zona i minimitza l’impacte sobre l’entorn, ja que redueix els quilòmetres de línies de 400 kV en espais d’interès natural i maximitza l’aprofitament d’espais antropitzats i la compactació amb altres línies ja existents. 

L’alternativa presentada pel Govern, que ha estat negociada i consensuada amb tots els agents implicats, consisteix en 5 quilòmetres de línia de 400 kV que sorgirien del suport 139 o 140 de la línia Vic-Bescanó, una subestació 400/220 kV que s’ubicarà al costat de l’Ecoparc de la Selva, i una línia de 220 kV de 14 quilòmetres que discorrerà en la seva totalitat per corredors d’infraestructures com la carretera C-25 o la línia fèrria d’alta velocitat. A més, aquesta línia de 220 kV tindrà un tram de 2 quilòmetres soterrat, per atendre les servituds de l’aeroport, i un tram de 5 quilòmetres en què es compactarà amb altres línies ja existents. Aquesta proposta s’ha traslladat tant al Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico com a REDEIA perquè sigui inclosa en la modificació del Plan de Desarrollo de la Red de Transporte de Energía Eléctrica 2021-2026, actualment en tràmit, i podria entrar en servei l’any 2027. D’aquesta manera, es derogarà el projecte inclòs en la planificació vigent, que consisteix en una línia aèria de 400 kV de 17,5 quilòmetres que travessa Santa Coloma Farners i Riudarenes a través d’espais d’interès natural. 

El disseny de la proposta, a banda de reduir l’impacte paisatgístic, social i sobre la biodiversitat, permet mantenir els objectius de la infraestructura, que són reforçar el subministrament elèctric al sud de la Costa Brava i al nord del Maresme, millorar l’alimentació de la línia fèrria d’alta velocitat i atendre noves demandes a la zona, com la que suposarà la nova dessalinitzadora de la Tordera. De fet, si es compleixen els terminis, la nova dessalinitzadora ja entrarà en funcionament amb tot el seu subministrament elèctric en servei i, a més, la nova proposta preveu que es connecti directament a la xarxa de 220 kV, tot reduint els costos energètics del seu funcionament. 

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha negociat i consensuat aquesta proposta amb tots els agents implicats: Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico, Redeia, Endesa, ADIF, els ajuntaments de Santa Coloma de Farners, Sils, Riudarenes, Brunyola i Vilobí d’Onyar i amb la plataforma No a la MAT. El projecte, a més, dona resposta tant a les reivindicacions del territori com a les diferents mocions del Parlament de Catalunya, que reiteradament havien mostrat el rebuig al ramal de 400 kV inclòs en la planificació elèctrica estatal i havien instat a buscar alternatives que comptessin amb consens institucional i socials.

Lloret de Mar ha estat una de les poblacions més afectades pel temporal de garbí aquesta Setmana Santa. Les pitjors conseqüències han estat per Fenals, que ha acabat amb l'esfondrament del mur al llarg de 100 metres, a banda dels 40 metres d'una part del mur on no hi ha paviment. 

La petició de l'Ajuntament de Lloret de Mar és que es faci una primera actuació d'urgència que permeti restablir el pas pel tram esfondrat del passeig, així com recuperar els serveis bàsics afectats per tal de permetre el normal funcionament dels serveis de temporada i de la Casa del mar cares a l'inici de la temporada de màxima afluència turística. Tanmateix, paral·lelament s'ha d'anar treballant en el projecte de l'obra de reparació i millores funcionals del passeig marítim, a càrrec de la Generalitat de Catalunya, atesa llur condició de titular de la concessió.

El Centre Cultural Parroquial de la Cellera de Ter acollirà fins al diumenge l'exposició 'Artesania en teixits, indumentària, ornaments i modes del s. XX i XXI' de l'artista Carme Palma i la seva amiga Elsa. Es tracta d'una exposició única de roba del 1750 fins al 2002, on hi ha gairebé 1300 peces d'arreu del territori i inclús de l'estranger. Segons la Carme, cadascun dels vestits amaguen grans històries que no han de caure en l'oblit, per això l'anomena l'exposició dels sentiments.

El gran patrimoni que conserva la Carme no és l'únic que es manté al municipi, ja que un dels grans objectius dels voluntaris com en Pere o la Carme és poder aconseguir un espai per emmagatzemar tot el material històric de la gent del poble i voltants, perquè consideren que possiblement caurà en l'oblit i desapareixerà una gran part dels béns dels artistes locals. Per això, volen mantenir els records que els constitueixen com a poble.

En els últims dies, les platges del litoral gironí s'han vist amenaçades pel canvi climàtic, quedant-se sense sorra i enfonsant-se passejos. És el cas de la platja de Fenals a Lloret de Mar que, després de les onades dels últims dies, ha acabat amb l'esfondrament del mur. En canvi, a Blanes, la situació es manté estable, ja que han rebut aportació de sorra de forma natural per la seva tipologia.

De moment des de Blanes, es mantindran alerta de les properes previsions meteorològiques, ja es podria convertir en un dels municipis costaners amb menys afectacions de la comarca, i per tant rebre major volum de turistes de cara a l'estiu.

La Policia Local de Vidreres s'ha adherit a la campanya Escuts Solidaris contra el càncer infantil, en benefici de l'Hospital Sant Joan de Déu per ajudar a recaptar fons per a destinar-los a la investigació d'aquesta malaltia. Ja són més de 160 cossos policials de tota Espanya que s'han afegit a la campanya, així com altres grups professionals com els Mossos d'Esquadra, el cos de Bombers de la Generalitat o el col·lectiu d'Emergències Mèdiques. Ara, la Policia Local de Vidreres ha decidit sumar-se al projecte.

La unió i l'impuls d'aquest gran moviment ciutadà, així com l'àmplia oferta de productes #PelsValents com les màscares, les dessuadores, les motxilles, els clauers, els rellotges Fit&Fun, els auriculars per bluetooth…, juntament amb més de 25 esdeveniments solidaris organitzats al llarg de l'any, han aconseguit recaptar el 2022 la xifra de 180.803 euros destinada a impulsar la investigació del càncer infantil a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Un import que, sumat a l'aconseguit en anys anteriors, fa un total de 713.404 euros.

Aquest dimarts, en què tradicionalment Blanes celebra la festa local de l'Aplec del Vilar, s'ha inaugurat la restauració de l'Oratori de la Mare de Déu del Vilar situat al Camí de Les Planes a Sant Pere del Bosc, un cop passat el Mas de Can Bruno.

L’Associació Estimem les Ermites, una entitat sense ànim de lucre constituïda l’any 2009, se n’ha encarregat de les obres de restauració realitzades a l’antic oratori: primer es va restaurar l’estructura. Posteriorment s’ha estat fent una campanya per poder acabar de dignificar-lo amb la instal·lació dins de la fornícula d’una peça de baix relleu de la Mare de Déu del Vilar modelada amb fang refractari pintada, esmaltada i cuita. 

L’extensa sèrie de dibuixos de Josep Pruna publicats com ‘estampes blanenques’ a la Revista Recvll ha constituït una excel·lent recopilació gràfica i escrita de les tradicions i costums de Blanes. Per aquest motiu, també s’ha volgut reproduir un mural d’estil majòlica amb rajoles, esmaltades i cuites, on s’hi ha reproduït el dibuix i un text explicatiu de Josep Pruna a la seva ‘estampa blanenca’. Totes dues realitzacions són obra de l’artista blanenc Sergi Ros.

L’esdeveniment l’han encapçalat l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, i el president de l’Associació Estimem les Ermites, qui és també rector de la Parròquia Santa Maria, Enric Roura. També han participat altres protagonistes, com ara Joan Torner, qui, com arquitecte, s’ha encarregat de la restauració; Miquel Matas, qui ha actuat com a portaveu dels veïns del voltant que han sumat esforços, o bé Joaquim Pruna, fill de Josep Pruna. 

A tall anecdòtic, s’ha comptat amb el matrimoni format per l’Amàlia i l’Albert, que precisament van perpetuar l’any 1967 la tradició recollida a l’estampa blanenca de Josep Pruna. Les parelles que tornaven de l’Aplec del Vilar recollien flors silvestres i, quan arribaven a l’alçada de l’oratori, llençaven les flors a l’interior de la capelleta: tants cops com ho havien de provar perquè finalment entressin a dins eren els anys que tardarien a casar-se. En el cas de l’Amàlia i l’Albert cal dir que no van haver d’esperar, perquè ho van encertar a la primera.

Per poder sufragar les despeses de la restauració de l’Oratori de la Mare de Déu del Vilar s’ha estat fent una campanya de recollida de donatius, aplegant les aportacions que s’han volgut fer voluntàriament. L’Associació Estimem les Ermites inclou entre els seus objectius preservar i conservar aquestes construccions, així com el patrimoni arquitectònic i cultural blanenc.