Notícies

Ja fa més d'un any que els ajuntaments de Blanes i Terrassa treballen conjuntament en el projecte RESIST, un pla pilot europeu d'adaptació al canvi climàtic, que a Catalunya compta amb un pressupost de 2'5 M€. Fa uns dies, l'Ajuntament de Blanes va aplegar una intensa jornada de treball per continuar avançant en les diferents propostes per crear mesures d'autoprotecció.

Així, hi ha el Departament d'Interior de la Generalitat, el Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el grup de recerca CareNet (IN3, Universitat Oberta de Catalunya), i l'empresa Hyds.

A la trobada d'ahir van participar una representació de tots aquests agents implicats, així com d'altres col·lectius relacionats amb la temàtica en estudi. Així, hi havia representants de la Policia Local de Blanes, Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat, Agents Rurals, Aigües de Blanes i Creu Roja. També es va comptar amb tècnics de les diferents àrees de l'Ajuntament de Blanes: enginyeria, acció social, urbanisme, medi ambient, promoció de la ciutat, etc

Durant la sessió de treball es va parlar d'un cas recent relacionat amb tot aquest àmbit: la inundació d'un càmping de Blanes per la intensa pluja caiguda el passat 30 d'abril. L'exemple va servir per extrapolar tant el sistema d'obtenció de dades, la mecànica de les alertes i els aspectes que es considera cabdals per l'objectiu en què s'està incidint a través del projecte RESIST.

Com utilitzar les dades per donar alertes, els models meteorològics de predicció, estratègies de resposta a situacions de crisi... En aquest darrer sentit, es va incidir especialment en la Comunicació del Risc Inclusiva, i es van donar els principals resultats d'una Enquesta de Resiliència Comunitària realitzada a Blanes i Terrassa.

A Catalunya s'està estudiant específicament com detectar amb més anticipació els efectes dels perills meteorològics, posant l'accent en desenvolupar mesures regionals, instruments polítics i solucions tecnològiques que atenguin les característiques de les diferents realitats territorials, donant especial atenció a les activitats i espais més vulnerables, com poden ser els càmpings i altres instal·lacions d'usos recreatius i turístics, així com a escoles, centres sanitaris i altres equipaments clau.

La Generalitat de Catalunya va iniciar fa unes setmanes les obres per a millorar l'accessibilitat, pacificar el trànsit i reforçar la seguretat viària a la C-63 al seu pas pel terme municipal de Vidreres, i també direcció Lloret de Mar. En una primera actuació, els obrers estan adequant l'entorn de la carretera per executar l'obra en profunditat, una obra que haurà d'aturar-se a principis d'estiu.

Aquesta actuació consistirà principalment en la construcció de diverses rotondes i passos per a vianants i la implantació d’un separador de fluxos en una carretera on hi ha nombrosos accessos a urbanitzacions i a diversos espais d’activitats. Els treballs tenen un termini d’execució de vuit mesos.

El tram on s’actuarà té una longitud de 3,5 quilòmetres. L’obra inclourà la construcció de tres rotondes, la implantació d’un carril central de gir i d’un separador central per a reforçar els sentits de la circulació i contribuir a reduir el risc de patir un xoc frontal. Aquest separador consistirà en una zona central amb un doble ressalt i una línia de captafars per afavorir la visibilitat.

Pel que fa als accessos, es construiran noves rotondes d’accés a Terrafortuna, Puigventós, on es tancarà la rotonda partida actual, i Aiguaviva Park al quilòmetre 5,7. A més, es formarà un carril central de gir en la intersecció d’Aiguaviva Park situada al quilòmetre 6,7. En paral·lel, s’eliminaran els trams d’avançament i els girs a esquerres a la carretera.

D’altra banda, s’implantaran nous passos per a vianants a l’entorn de les rotondes de Terrafortuna i d’Aiguaviva Park i es millorarà el ferm, la senyalització horitzontal i vertical i les barreres de seguretat.

Pel que fa a l’execució de les obres, cal indicar que durant els mesos d’estiu, les tasques se centraran en el desviament de serveis afectats i els moviments de terres fora de la plataforma actual, de manera que s’evitaran els treballs que puguin tenir un impacte significatiu al trànsit.

El Departament de Territori s'ha encarregat d'executar el projecte per un valor a prop de 6 milions d'euros. Les millores de la seguretat viària a la C-63 han de contribuir al fet que hi hagi una reducció en el nombre de víctimes mortals, ja que aquest tram és considerat un dels més perillosos de Catalunya.

La directora general de Boscos i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, la investigadora del CREAF, Mireia Banqué, i el sotsinspector del Cos d'Agents Rurals, Antoni Mestres, han donatconèixer aquest dimecres, les dades dels boscos afectats per sequera l'any 2023. Unes xifres que han marcat un rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023. El seguiment del Deboscat és un projecte amb 12 anys de trajectòria, impulsat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, elaborat pel CREAF i que compta amb el suport dels Agents Rurals, i té l'objectiu principal de fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos i així obtenir sèries llargues sobre la seva evolució.

En termes generals, aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos que han perdut les fulles, les han assecat, o que han mort per culpa de la sequera. És la pitjor campanya de tota la sèrie i s’han registrat 573 episodis de sequera en total, dels quals 165 són nous del 2023. Pel que fa a la superfície total afectada, ha estat de 66.500 hectàrees, molt per sobre de les 40.000 de l’any 2012, que era el rècord anterior. Les comarques amb més afectació han estat les de la meitat nord, amb la Selva, el Baix i l’Alt Empordà, Gironès i Osona com les comarques més afectades. Aquest 2023 també, a diferència d’altres anys, s’ha vist un augment de decaïmenten les coníferes que no s’havia observat encara, sobretot per l’afectació de la sequera en el pi roig arreu del territori i al decalatge dels efectes de la sequera en coníferes.

Aquest resultats ens demostren que ens preocupem molt per si els boscos se'ns cremen, quan hauríem d’estar igualment preocupats perquè se’ns moren de set i de calor com ha passat aquest 2023. Ara tenim 66.500 hectàrees afectades per sequera, però recordem que tota superfície forestal cremada a Catalunya en els darrers 10 anys suma només unes 22.0000 hectàrees.

La persistència de la sequera a la qual estem immersos, ha fet que la campanya del 2023 hagi estat, de llarg, la més extensa de tota la sèrie d’anys del Deboscat (2012-2023).

De fet, aproximadament la meitat dels boscos afectats són masses forestals que ja havien patit decaïment l’any 2022 i és que, en un 60% dels casos aquests boscos que ja havien estat afectats l'any passat han mostrat un empitjorament o nova afectació aquest 2023.

Gràcies a les dades obtingudes pels Agents Rurals de cada comarca el Deboscat ha comptabilitzat les hectàrees afectades en cada cas. Aquest 2023 el Baix Empordà ha registrat el rècord de noves afectacions, amb 9.230 hectàrees, la Selva 4.650 hectàrees, el Gironès 3.320 hectàrees i Osona 2.265 hectàrees. Aquests valors estan molt per sobre dels de les campanyes anteriors.

Si mirem el detall per comarca i sumem la nova afectació amb l’antiga del 2022, aquells boscos que no s’han recuperat, veiem que les comarques amb més superfície afectada són el Baix Empordà i la Selva amb prop de 10.000 hectàrees afectades en cada cas. Les segueixen Osona, la Noguera, el Pallars Jussà, el Gironès i el Berguedà, totes elles amb afectacions d’entre 5.000 i -7.000 hectàrees. 

5.2 Milions d’euros per a retirar fusta seca dels boscos

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va publicar el 10 de maig uns nous ajuts per un import total de 5.250.000€ per a boscos de propietat privada afectats per sequera.El termini dels ajuts esta obert fins el dia 17 de juny i l’objectiu és incentivar les actuacions silvícoles necessàries per recuperar les masses forestals afectades greument pels efectes de la sequera en finques de titularitat privada. Concretament Tallada d'arbres morts i decrèpits i actuacions silvícoles per reduir densitats arbòries, dosificació de la competència i generació d'estructures forestals més resilients i resistents a les condicions ambientals actuals. També inclou ajuts per a la millora de la xarxa viària necessària per portar a terme les actuacions de retirada d’arbres morts per sequera.

Caldes de Malavella disposarà en poques setmanes de la nova depuradora del municipi, que tot just comença la fase de proves durant 3 mesos, i que donarà servei als nuclis de Can Carbonell i Santa Seclina. La planta té una capacitat de tractament de 492 m³/dia, equivalent a una població al dia de 2.870 habitants.

El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, i l'alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, acompanyats de tècnics i tècniques i entre d'altres autoritats, van visitar les instal·lacions de la depuradora de Can Carbonell, que comença la fase de proves, un cop finalitzades les obres. L'actuació ha suposat una inversió de prop de 2 MEUR.

La depuradora donarà servei als nuclis de Can Carbonell i Santa Seclina del municipi de Caldes de Malavella. La infraestructura compta amb un cabal de disseny de 492 m3/dia i consisteix en un sistema biològic de fangs actius amb aeració prolongada.La instal·lació consta d'un pou i una reixa de gruixuts i un pou de bombament cap al pretractament compacte. Posteriorment, l'aigua es deriva a l'arqueta de regulació de cabal, passa pel tractament biològic, el decantador secundari i, finalment, l'aigua depurada va a l'arqueta de sortida alhora que entra en joc el procés de tractament de fangs (que consta d'una arqueta específica i un espessidor).Així mateix, en l'obra també s'han construït els col·lectors d'entrada i sortida de la depuradora, l'obra civil associada a la instal·lació (dos edificis: un per als equips de fangs i una altre com a sala de control) i una nova escomesa elèctrica.

El sanejament al municipi i a la comarca de la Selva

El municipi de Caldes de Malavella comptarà amb dos sistemes de sanejament en servei (EDAR de Caldes de Malavella i EDAR de Can Carbonell), tot i que cal destacar les dues actuacions que es troben, hores d'ara, en curs: «Sanejament i depuració de Can Solà Gros I i II» i «Ampliació de l'EDAR de Caldes de Malavella». A més, la planificació vigent, contempla sanejar la urbanització de Malavella Parc i el veïnat de Franciac.

A la Selva hi ha 25 sistemes de sanejament en alta que tracten anualment uns 15 hm3. Actualment, el percentatge de població sanejada a la comarca és proper al 94% i del global de Catalunya, del 97,2%.

El Programa de Gestió específic dels sistemes públics de Sanejament en Alta de Catalunya (PGSAC), té planificades a la Selva 34 actuacions en l'actual cicle de planificació (2022-2027), de les quals una ja està finalitzada i 15 estan en curs. Per al període de planificació 2028-2033, hi ha previstes a la comarca un total de 38 actuacions. Aquestes actuacions contemplen, principalment, ampliacions, millores, connexions a depuradores ja existents i la construcció de noves plantes. 

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha rebut una donació de 12.347,23 euros per part de la Fundació Oncolliga Girona recaptats en la desena edició de la cursa solidària Oncotrail de l'any 2023. L'Oncotrail és un repte esportiu i solidari que va néixer el 2013 amb l'objectiu de recaptar diners per destinar-los íntegrament a millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i els seus familiars, i enguany, per segon any consecutiu la Fundació ha volgut col·laborar amb l'Hospital de Blanes.

En la darrera edició, celebrada l’octubre de 2023, s’han recaptar un total de 388.845,16 euros, que han servit per dotar els hospitals de la província de Girona de material per millorar el confort dels pacients oncològics, obrir nous serveis i fer aportacions per a la investigació sobre la malaltia.

Part d'aquests diners s’han invertit en proporcionar nou equipament a l’Hospital de Blanes per millorar el confort i benestar dels pacients oncològics que reben tractament al centre, les seves famílies i al mateix temps facilitar la tasca dels professionals que tenen cura d’aquestes persones.

El material adquirit consta de mantes serigrafiades per als pacients que reben tractament oncològic a l’Hospital de Dia, un ecògraf portàtil per al servei de Medicina Interna per  millorar l’atenció a les persones amb malaltia oncològica. En aquest cas, el cap de servei de Medicina Interna de l’Hospital de Blanes, el Dr. Pere Comas, subratlla que “és una eina molt útil per poder fer ecografies a peu de llit i tenir un diagnòstic ràpid, encara que aquesta prova no descarta l’ecografia tradicional”. També destaca “el fet que és un aparell petit i fàcilment transportable facilita molt la feina, a més de rebre les imatges al moment en una tablet, facilitant així la presa de decisions”.

A més, també es compta amb equipament per adequar les habitacions de cures pal·liatives del centre, com un sofà llit, dos matalassos per alleugerir la pressió sobre les parts vulnerables del cos i prevenir les úlceres per pressió,  una grua i dues cadires de bany.

La Corporació i la Fundació Oncolliga Girona col·laboren des de fa anys per poder oferir a les persones que tenen una malaltia oncològica diferents serveis per la seva millora física i mental. Per això, la Fundació prepara una nova edició de l'Oncotrail amb l'objectiu de continuar superant xifres i poder disposar de més recursos als hospitals.

Un grup de professionals de la comunicació de la comarca de la Selva sota el paraigües del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el suport de la Diputació de Girona, han presentat la I Nit de la Comunicació de la Selva: un esdeveniment sense afany de lucre que vol convertir-se en una trobada anual per intercanviar experiències en els àmbits del periodisme, la comunicació i les noves tendències.

Es tracta d’una iniciativa sense ànim de lucre organitzada per Josep Lluís Vidal, director de Ràdio Marina; David Rueda, tècnic audiovisual director de l’empresa Rueda Visuals; Montse Codina, periodista i responsable del servei de comunicació del Consell Comarcal de la Selva i Marc Sureda, director de NOTIDIG, sota el paraigua de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el suport de la Diputació de Girona.

Els seus promotors han presentat la programació aquest dijous a la seu de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, on també hi ha participat Jordi Grau, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Jordi Clarà, de Seventy Seven; i Natàlia Figueres, diputada de la Diputació de Girona. 

Josep Lluís Vidal, en representació dels promotors de la Nit de la Comunicació de la Selva, ha explicat que aquesta primera edició “neix amb la voluntat d’instaurar-se com a un esdeveniment de referència anual i com a punt de trobada d’intercanvi d’experiències i networking, no només a la comarca de la Selva, sinó al conjunt de les comarques gironines, en l’àmbit del periodisme, la comunicació i les noves tendències”. 

La 1a Nit de la Comunicació de la Selva serà presentada per la Mercè Sibina, periodista- delegada de TV3 a les comarques gironines, i de Josep Borrell, gerent de la Fundació Carl Faust. 

El periodista expert en comunicació digital i intel·ligència artificial, Enrique San Juan, oferirà una ponència sobre el paper de la intel·ligència artificial en el periodisme. Seguidament hi ha prevista la taula rodona: “La IA: Una oportunitat o una amenaça per al periodisme” amb la participació de, Jordi Grau, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Jordi Ribot, fotoperiodista director  d’ICONNA; Tura Soler, periodista de El Punt Avui especialitzada en successos i autora de diversos llibres, com La noia de Portbou,  El pantà maleït, Sense càstig i Rigor mortis; i Carme Martínez, directora de la Cadena Ser Girona.

La jornada comptarà amb l’actuació musical de Mireia Pagés Ferró, guanyadora del Premi  Cançó en Català de la 60ª edició dels Premis Recvll Blanes, i finalitzarà amb un aperitiu.

L’esdeveniment tindrà lloc el proper dijous 23 de maig a les 20h, al Vichy Catalan de Caldes de Malavella. L’accés és gratuït amb inscripció prèvia que es pot realitzar mitjançant el formulari disponible a http://nitdelacomunicaciodelaselva.com, fins al 19 de maig a les 12 de la nit.