Notícies

La setmana passada es van a donar a conèixer les zones de bany de platja i interiors, així com els ports esportius on aquest 2024 onejarà la bandera blava. En el cas de les zones de bany litorals certifiquen l'excel·lent qualitat mediambiental de les seves platges, tant pel que fa a la sorra com als serveis que s'hi ofereixen.

Lloret de Mar revalida les cinc Banderes Blaves que certifiquen el seu compromís amb l'excel·lència i la sostenibilitat en les seves platges: Lloret, Fenals, Canyelles, Sa Boadella i Santa Cristina. Revalidar aquest guardó significa un indiscutible atractiu turístic, a banda dels guanys que reverteixen en la pròpia ciutadania que gaudeixen d'aquests espais d'òptima qualitat.

Anualment Lloret de Mar destina més d’1 milió i mig en el manteniment i serveis a les platges. El servei de salvament i socorrisme, contractat a l’empresa Proactiva Serveis Aquàtics, SL, és dels serveis de la Costa Brava que ofereix mes mesos de servei i a més ve reforçat per personal municipal, amb un equip de vigilants de platja, els Tècnics Auxiliars de Protecció de Civil i els informadors cívics que sumen en total més de 31 persones, en la temporada alta.

El distintiu Bandera Blava l’atorga l’associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) arreu de l’Estat espanyol. Aquest distintiu, reconegut internacionalment, valora i premia la gestió ambiental, la seguretat, les instal·lacions i la prestació dels serveis, la informació i l’educació ambiental; així com la correcta neteja i qualitat de l’aigua.

Catalunya comptarà aquest 2024 amb un total de 118 banderes blaves. Són 95 platges i 23 ports els què s'han guardonat amb la bandera g blava de qualitat mediambiental europea. Pel que fa a les platges, 27 corresponen a l'àmbit territorial de Girona; 20 a Barcelona; 22 al Penedès; 18 a Tarragona; i 8 a les Terres de l'Ebre. Sobre els ports, n'hi ha 9 a la zona de Girona, 7 a la de Barcelona i 7 més a la de Tarragona i Terres de l'Ebre.

El Consell Comarcal de la Selva s'adhereix a la Setmana Internacional del Compost, que, enguany, se celebra del 5 a l'11 de maig amb el lema "Compost... campió del clima". La comarca de la Selva aposta de ferm pel reciclatge de la fracció orgànica, havent estat la segona comarca catalana en inaugurar la seva planta de compostatge de residus municipals l'any 1998. Per això, a més de col·laborar en la difusió de la campanya, l'ens selvatà també ha portat a terme diferents accions.

Evidentment, la fracció orgànica que arriba a la planta de compostatge prové del model de recollida porta a porta (dels 20 municipis de la Selva que tenen instaurant aquest model) i també dels pobles que mantenen el model de recollida amb contenidors. L’espot publicitari anunciat mostra la forma de recollida porta a porta, i recorda que és la que s’està ampliant a la Selva i la que aconsegueix millores resultats en quantitat i qualitat de la matèria recollida, amb molt baixa presència d’impropis)

Aquest any 2024, el compostatge a la Selva ha fet un nou pas endavant per dos motius ben diferents: la planta de compostatge ha estrenat el nou espai de postmaduració consistent en una plataforma dotada de sistema de ventilació i rec sobre la qual s’apila el compost i que permet millorar i controlar les condicions a l’interior de la pila que acompanyen aquest darrer procés.

El Consell Comarcal ha fet arribar als pobles de la comarca adherits a la xarxa comarcal de compostaires el missatge següent: “Vols ser un dels propers 700 nous compostaires de la comarca de la Selva?”

Actualment, s'estan distribuint els compostadors provinents d'aquestes antigues sol·licituds demandes sorgides sobretot als municipis que havien iniciat el servei porta a porta, i alhora arriben nous formularis d'alta de noves persones interessades que han respost a l'anunci de la campanya.

Actualment, 20 municipis de la comarca fan recollida porta a porta de la fracció orgànica i altres fraccions de residus, de forma total o parcial a la població i al comerç: Amer, Anglès, Blanes, Breda, Caldes de Malavella, Hostalric, La Cellera de Ter, Massanes, Osor, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres, Vilobí d’Onyar, i Tossa de Mar i Lloret de Mar , en aquests dos darrers casos dirigit als establiments comercials.

L'Ajuntament de Caldes de Malavella ha organitzat aquesta setmana un nou homenatge a la vellesa. La jornada ha consistit en un dinar conjunt a l'Hotel Camiral del PGA de Caldes de Malavella. L'acte ha estat destinat a les persones majors de 85 anys residents al municipi. L'objectiu és engrescar-los a participar en una activitat conjunta, a més d'adreçar-los un acte de reconeixement i respecte.

En total, van assistir 150 avis i àvies del municipi per gaudir tots plegats d'aquest homenatge, del qual no van marxar amb les mans buides perquè l'Ajuntament de Caldes va repartir a cada veí i veïna un present molt adient per aquesta temporada de primavera.

Catorze entitats veïnals de Lloret de Mar van presentar una moció en el plenari de l'Ajuntament per demanar el compromís municipal per tal de clausurar l'abocador del Dipòsit Controlat de Residus Sòlids Urbans del poble. L'any 2005 es va estipular que l'abocament tindria una vida útil de 24 anys i això significa que caldria tancar-lo el 2029. Per això les entitats veïnals volen assegurar-se el seu tancament però també el seu futur.

Així doncs, durant més de 15 anys, molt bona part del rebuig generat a la comarca de La Selva, el Gironès, el Baix Empordà i municipis de l’Alt Maresme s’han dipositat en l’Abocador de Lloret, i durant aquest període els veïnats propers al DCRSU han estat exposats a les olors, a les substàncies gasoses i micro-partícules que es desprenen del rebuig i que en funció de les condicions climatològiques arriben a un radi més o menys extens. Fins i tot al nucli antic de Lloret en dies ventosos es detecta l’olor provinent del dipòsit. 

A principis de Febrer de 2023, els veïns de Lloret de Mar vam veure amb preocupació la proposta de l’Agència de Residus de Catalunya, d’incrementar en 10.000 Tones anuals les entrades a l’abocador de Lloret procedents de 15 municipis que abocaven a Solius, després que aquest últim abocador es clausurés. Aquest fet va portar a 13 Associacions de Veïns (AAVV) i una Associació Ciutadana, a promoure un Manifest denominat “Front Comú per Clausurar l’Abocador de Lloret i Contra la Decisió d’Abocar a Lloret els Residus Procedents de Solius”, on s’instava a l’Ajuntament de Lloret a iniciar el Procés de Clausura i Restauració de l’Abocador previst en l’Article 20 del Reglament d’Explotació del DCRSU i s’instava a l’ARC a buscar una solució alternativa per als municipis que abocaven a Solius.

Per altra banda, els veïns recorden que el dipòsit es troba en una zona boscosa que forma part del massís de l'Ardenya-Cadiretes i està a menys de 2 km del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). A més, també té diversos barris a un radi d'entre 1 i 2,5 km.

Per això demanen al consistori que comencin a redactar el pla de clausura del dipòsit de residus per tal que pugui fer-se efectiu el 31 de desembre del 2029. Aquest document haurà de fixar els costos de manteniment derivats del tancament i com es gestionarà l'espai una vegada tanqui. Aquest temps, però, haurà de servir a l'Agència de Residus de Catalunya perquè trobi una alternativa a on abocar tots els residus que s'hi aboquen.

Des de la plataforma SOS Lloret afirmen que esperaran la proposta de la Generalitat, però asseguren que estaran en contra de qualsevol proposta que representi o bé una ampliació del Dipòsit Controlat de Residus Sòlids Urbans, o bé una eventual nova infraestructura que sigui en forma d'incineradora perquè això representaria que la població de Lloret estaria exposada a una sèrie de gasos i micropartícules que sortiria d'aquesta planta.

El Servei d'Empresa del Consell Comarcal de la Selva ha iniciat l'STAR ART'24, un projecte que es durà a terme als espais més creatius de 14 municipis i que té per objectiu fomentar la creativitat i les connexions entre negocis locals. El tret de sortida es va donar a Maçanet de la Selva, i ha continuat a Hostalric on ja han col·laborat a prop de 20 negocis.

El conseller de Dinamització Empresarial, Lluís Barnés, ha explicat que “ en cada trobada, els assistents es formaran per aprendre a ser mes creatius, fer treball en xarxag i crear connexions amb la resta de participants. Tal com ha explicat el mateix Barnés, en aquestes mateixes sessions, els participants coneixeranels artesans de la seva zona i els espais creatius existents; a més, se’ls ajudarà a inspirar-se perinnovar i aportar valor al seu comerç

El mes de juny està previst que es facin dues sessions més a Riudarenes i una altra a Massanes. Les dues darreres sessions d'aquesta primera part del projecte es faran a Sils. Les formacions tenen una durada de tres hores perquè siguin de màxima inspiració per a tots els assistents, i puguin aprendre a diferenciar-se de manera creativa.

En la segona part de l’Start Art 2024 es recorreran espais creatius d’altres municipis de la comarca de la Selva com la Cellera de Ter, Santa Coloma de Farners, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva.

Aquest projecte està subvencionat per a tots els assistents gràcies a ser beneficiaris de la convocatòria de Projectes singulars de la Diputació de Girona.

Lloret de Mar ha acollit durant tot el mati la Jornada Catalana de la Mobilitat 2024, on s'ha parlat tant del que ha significat fins ara el sistema tarifari integrat com la perspectiva de futur. Enguany, han rebut a un gran nombre de professionals del sector, ja que el tema ha tractat és d'un gran interès. 

La Jornada Catalana de la Mobilitat és l'esdeveniment de referència per al sector de la mobilitat i el transport públic a Catalunya i cada any té lloc en un dels seus municipis associats a l'AMTU. Lloret de Mar està associada a l'AMTU des de l'any 2018, i enguany la jornada s'ha dut a terme al Teatre municipal.

Ja fa anys que la reclamació d'un únic sistema tarifari integrat únic per a tot Catalunya està sobre la taula, i ara, amb la implementació de la T-mobilitat, podria fer-se realitat. En aquesta edició, la jornada tractarà sobre com i quan pot ser possible una integració tarifària per a tot Catalunya.

En aquesta jornada han pogut escoltar tant la veu de les administracions com dels municipis. Adrià Lamelas, alcalde de Lloret, ha afirmat que la jornada permet posar el focus en matèria de mobilitat i crear sinergies i aliances estratègiques amb una associació com l'AMTU.