Societat

L'Ajuntament d'Arbúcies ha acordat regular l'horari dels establiments comercials del municipi, bàsicament, botigues a l'abast amb l'objectiu de reduir els problemes d'aldarulls i d'ordre públic que provoquen a la ciutadania percepció d'inseguretat i que suposen una afectació a la convivència. Amb l'adopció d'aquesta mesura es preveu millorar la convivència entre els veïns de les zones afectades, així com disminuir la sensació d'inseguretat a partir de certes hores de la nit.

Aquesta mesura s'ha adoptat després que la Policia Local hagi informat sobre diferents denúncies que s'han registrat en diversos establiments d'alguns carrers del poble. Unes incidències recollides a partir de les 10 del vespre, quan la majoria dels comerços ha tancat, i provocades per les reunions que es formen entorn dels pocs establiments que continuen oberts i que acaben generant molèsties als veïns, destorbant el seu descans i creant problemes d'aldarulls i d'ordre públic.

L'alcalde del municipi explica que va acordar amb l'Associació de Comerç el nou horari establert per tal que tots els comerços poguessin dur a terme la seva activitat amb normalitat. La finalitat era evitar que es formessin grups conflictius en els carrers després del tancament de les botigues.

L'actual horari comercial s'ha fixat de 7 del matí fins a les 10 del vespre. Els comerciants expliquen que l'ambient és més tranquil i que no es produeixen incidències a la nit.

Una vegada més, seguint el costum d'anteriors anys, la platja de l'entorn de la platja de Blanes han estat l'escenari que ha acollit una neteja del fons marí amb l'ajut d'un total de 50 submarinistes i voluntariat de terra. L'actuació s'ha fet pocs dies després que va finalitzar el 51è Concurs Internacional de Focs d'Artifici, que llença els artefactes pirotècnics des d'aquest entorn natural.

Com és habitual, l'activitat tenia un doble objectiu. D'una banda, netejar i retirar els objectes pirotècnics fruit de la celebració del festival. Les restes d'aquest material acaben anant a parar al fons marí, mentre que les que cauen a la platja ja es van recollir i netejar en acabat el concurs. D'altra banda, l'altra fita és treballar en la preservació del medi ambient en general i, al mateix temps, conscienciar la ciutadania sobre aquest extrem.

En la jornada han participat 50 persones: 18 submarinistes i 32 voluntàries i voluntaris a la platja. L'ha organitzat l'Àrea de Neteja i Recollida de Residus de l'Ajuntament, amb l'inestimable col·laboració del Centre de Busseig Blanes Sub, que s'ha encarregat d'aquest aspecte, mentre que bona part del voluntariat eren del Centre Cristià FEAM.

Blanes ha presentat 'La Cuina del Peix de Blanes', un receptari que inclou 20 receptes de cuineres de casa. S'ha editat en base a les entrevistes realitzades a 15 dones de Blanes. La cuina del peix a les llars blanenques s'ha considerat una excel·lent manera de recollir la tradició, els hàbits i les maneres de fer del consum d'aquest producte d'autèntic Kilòmetre 0.

El llibret compta amb una introducció del col·laborador habitual de l'Arxiu Municipal, Pep Vila, qui s'ha encarregat de fer el pròleg per entrar en matèria sobre els antecedents històrics de la cuina marinera blanenca casolana. El cos central el composen les 20 receptes a càrrec de les 15 dones entrevistades l'any passat, el Receptari, l'objecte central de la publicació.

Són plats d'Àngela Izquierdo, Júlia Navarro, Montserrat Verdaguer, Ma Dolors Vidal, Quimeta Vidal, Lluïsa Roca, Lola Massachs (autora de dues receptes), Fina Surís, Encarna Martín (qui també n'aporta dues), Maria Àngeles Illas, Mercè López, Maria Dolors Andreu, Adela Granados, així com Anna Gruart i Josefina Marcó, totes dues responsables també de dues receptes cadascuna. La 21ena recepta que tanca el llibret és molt especial.

Riells i Viabrea és un municipi format per diversos disseminats i urbanitzacions que amb els anys han anat creixent. Actualment, el municipi de Riells i Viabrea és un dels municipis de la Selva amb més quantitat d'hectàrees de boscos dins del poble. Aquest fet, prova que tinguin més risc de patir incendis i inundacions, que a causa de l'emergència climàtica va en augment.

A més, hi ha quatre rieres que si plou molt es poden desbordar i provocar inundacions. Per això des de fa cinc anys el consistori cobra anualment una taxa de 18 euros per poder mantenir les franges perimetrals i netejar les rieres cada any.

A més, l'alcalde del municipi, Josep Maria Bagot, recorda que quan fa anys es va començar a construir les urbanitzacions del municipi es va fer "enmig del bosc" i això vol dir que moltes cases han quedat envoltades per la natura. Si bé fins ara no implicava cap perill, amb l'emergència climàtica incrementa la vulnerabilitat de Riells i Viabrea.

Des del consistori treballen per prevenir tota mena de riscos davant qualsevol fenomen meteorològic. Entre franges, rieres i zones verdes el govern destina entre 170 i 200 mil euros anuals. A més a més, han agafat com a compromís, fer un pas més i en el pròxim any amb els nou pressupostos destinar entre 230 i 250 mil euros. Un fet que garantirà poder actuar en més hectàrees de boscos i evitar encara més els riscos d'incendis o inundacions.

L'Ajuntament de Caldes de Malavella inicia un projecte de millora en la Urbanització Malavella Park en relació amb l'aigua. Des de fa temps, els veïns de la urbanització pateixen constants talls d'aigua per part de la companyia que els hi subministrava. No obstant això, l'Agència Catalana d'Aigua ha demanat la intervenció de l'ajuntament per minimitzar el problema. Aprofitant la intervenció, l'ajuntament també ha decidit instal·lar tubs d'aigua negra per la millora del clavegueram.

Els habitants de Malavella Parc estaven a l'espera de què hi hagués un canvi de sistema, per això l'Ajuntament s'ha fet càrrec. Alhora, era necessari iniciar les obres al més aviat possible. Des de l'Ajuntament, remarquen la importància del fet que sigui essencial la presència d'un clavegueram, i que el servei de subministrament d'aigua no pateixi talls constants.

Les entitats Stop C-32 i SOS Lloret de Mar han demanat al Departament de Territori que retiri el projecte de la C-63 que preveu construir tres rotondes per accedir a les urbanitzacions que hi ha entre Lloret i Vidreres. Des de les plataformes, consideren que aquest projecte no reduirà l'índex de sinistralitat i que provocarà problemes de mobilitat.

Consideren que el Govern ha d'apostar per fer carrils d'incorporació i carrils centrals de gir, que resoldrien la sinistralitat, però no provocarien problemes en la mobilitat. Les dues entitats creuen que les rotondes afectaran negativament en una via "que hauria de ser d'alta capacitat".

Per a les plataformes, la C-63 ha de ser el principal corredor d'accés a Lloret de Mar i per això consideren que Territori ha de convertir-la en "una via d'alta ocupació, si cal" per connectar Lloret de Mar amb altres carreteres com l'AP-7, la C-35 i l'N-2.

Des de Stop C-32 i Sos Lloret de Mar, consideren que el projecte ha d'anar encaminat absorbir la capacitat de cotxes que han de desplaçar-se a Lloret per un dels principals accessos actuals que va creixent i que no és possible fer-ho més petit. D'altra banda, en el cas que hagi de canviar, les plataformes insisteixen en el fet que aquesta via haurà d'absorbir més trànsit.