Societat

Els veïns de la urbanització de Malavella Park han vist com el servei d’aigua s'ha convertit en un veritable calvari en els darrers anys. Amb un panorama marcat per fuites constants, interrupcions prolongades i una preocupant manca de resposta per part dels responsables, la situació ha arribat a un punt crític. Descontents amb les condicions de vida que aquesta precarietat els ha imposat, els residents han decidit fer un pas endavant i sol·licitar ajuda a l’ajuntament, esperant així una solució que restableixi la normalitat i la qualitat de vida al barri.

En una sessió plenària extraordinària celebrada el 18 de desembre de 2024, l'Ajuntament de Caldes de Malavella va aprovar amb els vots a favor de JUNTS, ERC i PSC i l’abstenció de Som Caldes un acord per portar a terme la intervenció del servei de subministrament d’aigua a la urbanització.

Fins al moment, la gestió anava a càrrec del Rec Madral i Riera de Cabanyes, però hi havia una greu manca de subministrament i l’abandonament de les empreses responsables. El darrer episodi va tenir lloc el passat 21 de novembre, quan es va interrompre el subministrament a la urbanització durant cinc dies. 

L’Ajuntament va fer aportacions d’aigua al dipòsit de la urbanització mitjançant cisternes i una canonada provisional de manera extraordinària i puntual per garantir el subministrament i degut a la situació d’urgència per salut pública.

Ara, davant la manca de resposta de les empreses als requeriments de la Junta de Compensació i de l’Ajuntament i quan ja fa més de 30 dies que no subministren aigua, el consistori pren aquest acord d’intervenció.

A més, el consistori iniciarà un procediment d’establiment del servei públic municipal d'abastament d'aigua en règim de monopoli i la tramitació de l'expedient, assegurant que els veïns rebin un servei d’acord amb els estàndards normatius.

Aquestes mesures busquen restablir la normalitat i continuïtat en el subministrament d’aigua i garantir el dret fonamental dels veïns a disposar d’aigua potable després que aquests demanessin auxili per motius de salut pública.

L’Ajuntament de Caldes de Malavella, en declaracions de l’alcalde Salvador Balliu, manifesta: “ ens reafirmem el nostre compromís amb el benestar i la protecció dels drets dels veïns de Malavella Park. Amb aquest acord, es garanteix un servei essencial com és l’aigua potable, amb qualitat i continuïtat, alhora que seguim treballant amb els veïns per resoldre de manera definitiva els problemes estructurals que afecten aquesta urbanització”.

L’Oficina de Turisme de Caldes de Malavella ha anunciat la incorporació d’un innovador sistema d’audioguies que busca millorar l’accessibilitat universal i enriquir l’experiència dels visitants al municipi. Aquest nou servei inclou llaços magnètics, una tecnologia dissenyada especialment per a persones amb dificultats auditives que utilitzen audiòfons o implants coclears, garantint així que tots els turistes puguin gaudir del patrimoni històric, cultural i natural del lloc.

Les audioguies, que es poden llogar per només 3 €, ofereixen una manera accessible i flexible de descobrir una ruta que inclou 31 espais d’interès, acompanyada de 41 àudios disponibles en quatre idiomes. A més, els visitants rebran un plànol dissenyat expressament per a aquesta ruta, que permetrà seguir els punts d’interès de manera senzilla.

El recorregut bàsic cobreix 2,7 km i inclou 29 espais, amb l’opció d’explorar dos espais addicionals que porten la distància total a 3,6 km. Aquest itinerari dissenyat per a l’autonomia dels visitants fomenta la mobilitat i l’exploració del territori al seu propi ritme.

Els àudios han estat creats per destacar les característiques més rellevants de cada punt d’interès, facilitant així la comprensió i l’apreciació del ric patrimoni local. Amb aquesta iniciativa, l’Oficina de Turisme reafirma el seu compromís amb la inclusivitat i la millora de l’experiència turística per a tots els visitants. 

La farmacèutica Elia Torroella serà guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2024, un dels honors més prestigiosos atorgats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta distinció reconeix la seva destacada contribució a la innovació científica i a la salut pública, especialment en el context de la pandèmia de COVID-19.

Com a directora d'I+D i d'afers reguladors dels laboratoris HIPRA, situats a Amer, Torroella ha liderat un equip que ha desenvolupat i llançat més d'una vintena de vacunes, incloent-hi la primera vacuna espanyola contra la COVID-19, la qual ha estat desenvolupada i fabricada completament a Europa. El seu compromís i talent han estat clau en la lluita contra la pandèmia i en la millora de la salut de la societat catalana.

Elia Torroella s'ha convertit en una de les figures més rellevants en els camps de la vacunologia, l'epidemiologia i la medicina preventiva a Catalunya. La cerimònia de lliurament de la Creu de Sant Jordi tindrà lloc el pròxim dilluns 23 de desembre, on es reconeixeran les contribucions d'un total de 20 personalitats i 10 entitats que han prestat serveis destacats a la societat catalana.

La Creu de Sant Jordi, creada el 1981, premia a aquells que, pels seus mèrits, han contribuït significativament a Catalunya, entenent-se com un reconeixement a la seva identitat i a la seva aportació cívica i cultural. El Govern, a proposta de la consellera de Cultura, ha pres aquesta decisió per honorar la tasca de Torroella i d'altres destacades figures.

Les llotges pesqueres catalanes s'enfronten a una crisi imminent que podria deixar-les sense gamba vermella fresca per a les celebracions nadalenques. Aquesta situació, que afecta també les llotges de la costa espanyola, és conseqüència d'una resolució emesa pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que estableix el tancament de tots els caladors a partir de la mitjanit del 19 de desembre, a causa de l'esgotament de la quota anual de captures assignada a Espanya per la Unió Europea.

Per a l'any 2024, la quota de captures de gamba vermella s'ha fixat en aproximadament 800 tones als caladors del Mediterrani. La decisió ha generat descontentament entre les confraries afectades, com la de Blanes, on el patró major, Ferran Martínez, ha expressat la seva frustració, titllant la mesura d'"assassinat empresarial encobert" i advertint sobre la possible reestructuració del sector, que podria posar en perill la rica cultura gastronòmica catalana.

Aquesta problemàtica es complica encara més en coincidir amb la campanya de Nadal, un període crucial que representa una font d'ingressos significativa per a la flota pesquera. En resposta a la situació, el sector de Blanes ha implementat mesures de sostenibilitat, com vedes biològiques i noves xarxes dissenyades per evitar la captura d'alevins i permetre la regeneració de l'espècie. Malgrat aquests esforços, les autoritats no consideren que siguin suficients.

No obstant això, la Direcció General d'Ordenació Pesquera ha deixat la porta oberta a la possibilitat de continuar amb la pesca de gamba vermella fins a finals d'any, sempre que totes les confraries de la costa mediterrània arribin a un acord. En cas afirmatiu, les captures es restarien de la quota anual per a l'any 2025. La incertesa sobre el futur de la gamba vermella continua generant preocupació entre els pescadors i les comunitats que depenen d'aquesta activitat econòmica.

Aquesta setmana finalitzarà la tercera campanya  d'excavacions en extensió al jaciment romà de la Penya dels Padrets de Blanes. Correspon a una part de l'urbs de Blandae, l'única de les 20 ciutats romanes d'arreu de Catalunya que quedava per deixar al descobert, localitzada i començada a excavar als anys 2022 i 2023.

L'antiga Blandae està estructurada entorn d'un llarg carrer longitudinal en sentit nord-sud (cardo), creuat perpendicularment per un carrer transversal en sentit est-oest (decumanus). Aquests dos vials delimiten quatre edificis que s'han nomenat amb les quatre primeres lletres de l'abecedari. L'edifici A es va excavar totalment a la campanya 2022 i està formada per cinc tabernae (espais comercials).

L'edifici B ha resultat ser una gran construcció formada per dos espais de planta quadrada de més de 40 m2 de superfície cadascun. Per la seva banda, l'edifici C es troba en aquests moments en fase d'excavació, format per quatre grans estances, de les quals ara per ara està totalment excavada la que està situada més al nord i que s'interpreta com una altra taberna. Això és perquè s'hi ha trobat fins a 6 dolia, és a dir: recipients de ceràmica per contenir líquids a tocar de les parets sud i est.

L'equip d'arqueòlegs ha localitzat al tram central del cardo una part del clavegueram que es va habilitar sota el nivell de circulació, que també s'ha pogut descobrir allà on es conservava. D'altra banda, als espais exteriors a tocar de l'edifici B s'ha localitzat i posat al descobert un altre element de gran importància per continuar coneixent millor Blandae.

Es tracta d'una gran sitja d'emmagatzematge de gra, excavada a la roca del subsòl, que mesura més de dos metres de profunditat i compta amb un diàmetre màxim a l'entorn dels 150 cm. L'excavació d'aquesta sitja ha proporcionat un conjunt nombrós i notable de material arqueològic, encara pendent d'estudi aprofundit. Està datada a mitjans del segle I després de Crist, el mateix moment en què tota aquesta part de la ciutat va ser abandonada pels seus habitants.

Identificades per primera vegada restes ibèriques i altres dades

També s'han identificat per primera vegada restes ibèriques anteriors a la ciutat romana. Es tracta d'una llarga rasa que discorre en direcció nord-sud, apareguda sota l'edifici C i encara en procés d'excavació. Els materials arqueològics que provenen d'aquesta rasa en estudi són de l'època ibèrica i fou inutilitzada com a molt tard, a principis del segle II aC, un segle abans de l'establiment romà, de l'any 200 aC, aproximadament.

La campanya d'aquest 2024  també ha permès el coneixement total de dues construccions més de la ciutat romana (edificis B i C) i d'un nou tram de carrer nord-sud (cardo), amb infraestructures urbanes de sanejament. També s'ha confirmat que tot aquest sector de l'urbs romana de Blandae no era residencial, sinó que era una àrea comercial formada per tot un seguit de tabernae i espais de magatzem que hi estaven relacionats.

Els treballs efectuats durant tres mesos han permès igualment recuperar una quantitat molt nombrosa i valuosa de material arqueològic, com ara ceràmica, ossos d'animals, metalls, vidre i altres troballes. Tot aquest material serà objecte d'inventari, classificació i estudi aprofundit en els propers mesos, i formaran part de la memòria científica.

Finalment, cal remarcar que tots els resultats de les excavacions s'incorporaran a la memòria científica de la intervenció arqueològica, que constituirà el document mestre de l'excavació arqueològica. Aquesta memòria es començarà a redactar properament per presentar-la posteriorment als Serveis d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nou Centre d'Interpretació

Abans que comencés la tercera campanya d'excavacions que finalitzarà aquesta setmana, a principis d'estiu d'aquest 2024 el Departament d'Arxiu i Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Blanes també va posar en marxa un altre ingredient que forma part d'aquest gran projecte de rescat d'una de les parts de la història blanenca més interessants: la de l'època romana. El passat mes de juny va encetar l'adequació de l'antic Centre Cultural Els Padrets perquè sigui el futur 'Centre d'Interpretació de la Blanda Romana' (CIBR).

La museïtzació d'aquest espai, situat molt a prop geogràficament del jaciment que duu el mateix nom s'està duent a terme de manera molt acurada, donada la transcendència de tot el projecte. La idea és que, un cop estigui enllestit el Centre d'Interpretació es pugui completar la visita a la ciutat romana, ja que s'hi inclourà diversa informació perquè sigui accessible per a tothom. L'execució d'aquest servei compta amb un pressupost aproximat d'uns 25.000 € i s'espera tenir enllestit abans de la Setmana Santa del 2025.

Pel que fa a les tres campanyes d'excavacions que s'han fet al jaciment de la Penya dels Padrets, fins al moment s'han invertit 207.000 €. A la primera campanya es van destinar 45.000 €, a la segona 82.000 €, i en aquesta tercera 80.000 €.

L’Ajuntament de Caldes de Malavella posa en marxa un canal de WhatsApp amb l'objectiu de millorar el flux d'informació entre l'administració i la ciutadania. Aquesta iniciativa busca facilitar l'accés a avisos, continguts pràctics sobre serveis i tràmits municipals, així com a les notícies més rellevants de la vila.

El nou canal permetrà als usuaris estar al corrent de qüestions com terminis per a gestions, sol·licituds d'ajuts, afectacions de mobilitat, avisos de protecció civil i activitats de l'agenda local. Tot i que aquesta informació ja s'ofereix a través de canals tradicionals com el web oficial, butlletins i xarxes socials, l'Ajuntament ha decidit ampliar la seva estratègia comunicativa amb una plataforma més immediata i accessible per a la població.

El sistema de missatgeria instantània garanteix la privacitat dels usuaris, ja que la comunicació és unidireccional i ni els administradors ni els seguidors tenen accés a les dades de contacte de la resta de participants. D'aquesta manera, l'administració municipal reforça el seu compromís amb el dret a una informació veraç i rigorosa sobre l'entorn més immediat dels ciutadans.

També, es pot seguir el canal a través d’aquest enllaç .