Societat

A finals del curs passat el consistori blanenc va haver de clausurar la pista esportiva exterior polivalent, arran que es van detectar diverses mancances que posaven en risc la seguretat tant dels esportistes que l'utilitzaven com dels escolars del centre que hi ha al seu costat, l'Escola Pinya de Rosa, i el Camp de Futbol de gespa artificial de Can Borell. L'Associació de Mares i Pares d'Alumnes van denunciar la situació en què es trobava, advertint del perill potencial que hi havia que la tanca acabés caient i pogués malferir escolars i esportistes que feien servir la pista, així com els usuaris i usuàries del camp de futbol situat un nivell per sota.

Per la seva banda, el cap de Protecció Civil va poder comprovar que la tanca perimetral perdut la seva estabilitat estructural en estar malmesa, havent quedat descalçada. En aquest cas, la valoració de la situació era encara pitjor, ja que es qualificava de 'Risc Molt Greu'. Amb l'informe que arribava a aquestes dues conclusions, el cap de Protecció Civil va ordenar el tancament de l'esmentada pista per a qualsevol mena d'activitat esportiva, ja fos del Departament d'Educació o del Departament d'Esports mentre no es duguessin a terme les reparacions que calia per tornar a rehabilitar i restablir l'estat estructural i de forma que presentava.

Els treballs inclouran l'enderroc de la tanca –pals, xarxa i fonaments dels pals, que ahir ja es va fer efectiu- que hi ha darrere la porteria més propera al Camp de Futbol de Can Borell. També s'està fent el moviment de terres necessari per als fonaments de la nova tanca, que s'instal·larà per substituir l'anterior infraestructura.

Més endavant, altres tasques que s'hauran de fer seran la substitució de les porteries, la reparació de les cistelles de bàsquet, així com la modificació de la porta i habilitar l'entrada perquè sigui accessible als vehicles que han de poder fer el manteniment i altres tasques.

Aquesta primera fase de les actuacions està previst que estigui enllestida a mitjans del mes de novembre. Els treballs compten amb un termini d'execució de set setmanes, i significaran un cost de 28.108 €, a càrrec de l'Ajuntament de Blanes.

Durant tres mesos s'ha donat servei a les tres principals platges de Blanes sota control directe de Protecció Civil de l'Ajuntament de Blanes. Els homes i dones que s'han encarregat de la vigilància, salvament i socorrisme han estat actuant arreu dels tres quilòmetres de platja del municipi. Enguany, comptant amb un nou element de vigilància, la figura de l'agent ciutadà.

A l’hora de fer balanç, la suma de totes les assistències sanitàries realitzades és aproximadament de 1.600. D’aquest total, la major part corresponen a picades de meduses. 

El principal valor afegit amb què compta el Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme de l’Ajuntament de Blanes és justament aquest: que està organitzat directament des del Departament de Protecció Civil. És un servei municipal de gestió directe que es va assumir fa 13 anys, i una de les xifres més eloqüents que el valoritza és que, durant tot aquest temps, no s’han hagut de lamentar víctimes mortals a les platges del municipi.

Aquest matí des de l'Ajuntament de Vilobí d'Onyar han comunicat la mort de l'alcalde del municipi, Joan Pagès. Ahir, 11 de setembre, a través de les xarxes socials, l'ajuntament va comunicar que suspenien els actes de la diada amb motiu del delicat estat de salut de l'alcalde.

Des del consistori, han declarat que la seva honestedat, qualitat humana i sensibilitat van marcar la seva vida. AL juny va posar la seva vocació pública a l'alcaldia del municipi Vilobí d'Onyar, gràcies al pacte entre Junts i VIU. Finalment, l'ajuntament ha decretat tres dies de dol. Des de Televisió la Selva, acompanyem la pèrdua de l'alcalde Joan Pagès.

Els efectes de la fi de la temporada d'estiu ja són evidents en l'economia i concretament en les dades d'atur del mes d'agost. A la comarca de la Selva s'han registrat 152 aturats més respecte al mes de juliol segons les dades que ha publicat l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquesta xifra, el nombre total de persones de la Selva inscrites com a demandants de feina a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya és de 7.522, el que eleva la taxa d'atur comarcal a gairebé el 8,35%.

Les poblacions de la comarca que han patit un increment més significatiu en les xifres de persones desocupades durant el mes d'agost són Blanes, Arbúcies i Sils. En el cas de Blanes, és un dels municipis més turístics de la Selva en el que bona part de la seva economia es basa en el sector de la restauració, que amb la davallada de turistes, els empleats disminueixen per la manca de treball. 

D'altra banda, també destaca la davallada d'atur que ha patit la capital de la comarca, Santa Coloma de Farners, que resta 6 aturats respecte al mes passat. No obstant això, l'atur ha augmentat en diferent mesura a totes les poblacions selvatanes. Tanmateix, en comparació al mes d'agost del 2022, l'atur a la comarca era més elevat amb 560 persones. Per tant, les xifres d'atur van disminuint, encara que la fi de temporada d'estiu sempre queda marcada pel nombre de persones que deixen de treballar.

L’Hospital de Blanes, gestionat per la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, ha incorporat un nou Tomògraf Axial Computada (TAC). L’equip compta amb tecnologia d’última generació i representa un salt qualitatiu molt important tant per als professionals com per a la ciutadania. Fins ara, el centre no disposava d’aquest equipament i la seva adquisició permetrà millorar la capacitat diagnòstica i de resolució de l’hospital així com l’accessibilitat de la població per a la realització d’aquest tipus de prova diagnòstica.

El nou TAC, model Revolution Maxima de G.E., incorpora eines d’intel·ligència artificial, que permeten obtenir imatges d’alta qualitat i també reduir la dosi de radiació que rep el pacient gràcies al posicionament automàtic que fa la màquina. De fet, una mala col·locació pot provocar un augment de la dosi de radiació, s’estima que pot arribar fins al 38%, segons els estudis.

Fins ara els ciutadans que requerien aquesta prova diagnòstica s’havien de desplaçar a l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella, també gestionat per la Corporació, ja que era el centre on es disposava d’aquest equipament. Ara, amb la incorporació a l’Hospital de Blanes es podran fer més proves. Això permetrà reduir els temps d’espera dels pacients i millorar l’accessibilitat de la població perquè se’ls podrà oferir un servei de major qualitat i proximitat.

La inversió total, comptant el TAC i la reforma, ha estat de prop de mig milió d'euros, concretament, 488.327 euros. L’import ha estat finançat íntegrament amb fons europeus a través del Pla d'Inversió en Equips d'Alta Tecnologia del Ministeri de Sanitat. Des de la Corporació, treballen dia a dia per millorar els espais sanitaris i garantir una màxima qualitat als ciutadans, però també per facilitar la feina dels professionals de la salut.

L'inici del nou curs escolar 2023-2024 que ha marcat la jornada d'avui dimecres ha significat diverses novetats en relació a l'anterior. Una de les més destacades és la posada en marxa de l'Institut Escola Mossèn Joan Batlle de Blanes. Això significa que des d'ara integra totes les etapes: infantil, primària i secundària.Un repte educatiu que, sense cap mena de dubte, escau perfectament a una escola que durant els darrers anys ha demostrat en diverses ocasions que el seu projecte educatiu s'atreveix amb innovacions que trenquen esquemes. 

Aquest curs 2023-24 estudiaran a l'IE (Institut-Escola) Mossèn Joan Batlle un total de 355 alumnes, dels quals 51 han iniciat les classes a secundària, tot i que encara no es poden considerar com les xifres definitives. L'any passat van estudiar a l'Escola Mossèn Joan Batlle 303 nois i noies.

Un dels factors que ha contribuït al fet que el Departament d'Educació de la Generalitat hagi triat l'Escola Mossèn Joan Batlle per fer-hi el primer Institut Escola és la tipologia del Projecte Educatiu que tenen, on serà fàcil d'implementar la continuïtat. L'aposta pel nou model educatiu que impulsa la Generalitat es valora de manera positiva des del centre, ja que les matèries que s'hi imparteixen es podran treballar de manera central. A partir d'ara, doncs, el nou cicle s'allargarà des dels 3 fins als 16 anys.

També es considera que d'aquesta manera s'acaba amb el greuge comparatiu que d'alguna manera hi ha amb les escoles concertades, on ja s'hi integren les diferents etapes educatives. Tot i que arreu de Catalunya s'han començat a posar en marxa l'any 2009, fins ara encara continua sent força minoritària la seva presència. El model d'Institut Escola ajuda a acompanyar i flexibilitzar les transicions entre les diferents etapes, de manera que garanteix una continuïtat en l'atenció educativa, afavorint un model de tutorització específic.