Societat

L'Ajuntament de Riudarenes ha anunciat l'inici de les obres de la nova deixalleria municipal, situada a la parcel·la del polígon industrial on actualment hi ha el magatzem municipal. Aquesta actuació els hi permetrà assolir nivells més alts de recollida selectiva i facilitarà a l'usuari desfer-se dels residus que no es recullen en el porta a porta. 

Aquest projecte s’ha redactat en el marc dels acords entre el Consell Comarcal de la Selva i l’Ajuntament de Riudarenes en què s’inclou l’encàrrec al Departament de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal de la Selva la redacció del “Projecte de construcció d’una deixalleria municipal”.

La nova deixalleria de Riudarenes, que es preveu que es posi en funcionament a l'estiu, tindrà àrees de contenidors de gran volum on els veïns i veïnes podran fer les seves aportacions de residus, i àrees de contenidors de petit volum per aquells materials que es reben en menor quantitat. El consistori ho valora molt positivament després dels entrebancs burocràtics, però finalment ja és una realitat.

Lloret de Mar acollirà la propera edició de La Jornada Catalana de la Mobilitat, que tractarà sobre "La integració tarifària del transport públic a tot Catalunya". Ja fa anys que la reclamació d'un únic sistema tarifari integrat únic per a tot Catalunya està sobre la taula, i ara, amb la implementació de la T-mobilitat, podria fer-se realitat. En aquesta edició, la jornada tractarà sobre com i quan serà possible una integració tarifària per a tot Catalunya.

El director general de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), Joan Serra, i l’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas, han presentat avui els continguts d’aquesta jornada. 

La Jornada Catalana de la Mobilitat és l’esdeveniment de referència per al sector de la mobilitat i el transport públic a Catalunya i cada any té lloc en un dels seus municipis associats a l’AMTU. Lloret de Mar està associada a l’AMTU des de l’any 2018, i enguany la jornada es durà a terme al Teatre municipal. 

El director general de l’AMTU, Joan Serra, ha destacat que “aquesta és la primera vegada que la Jornada té lloc a les comarques de Girona” i ha explicat que “l’AMTU vol també augmentar la seva presència al nord del país”. 

En relació al contingut de la Jornada, Serra ha explicat el programa que es durà a terme el dia 2 de maig, i en què es parlarà tant del que ha significat fins ara el sistema tarifari integrat com la perspectiva de futur. En aquesta jornada "podrem escoltar tant la veu de les administracions, com dels operadors, usuaris i també dels municipis". 

De la seva part, Adrià Lamelas ha afirmat que “per Lloret de Mar és un honor poder acollir aquesta jornada, que permet posar el focus en matèria de mobilitat i crear sinèrgies i aliances estratègiques amb una associació com l'AMTU". L'alcalde ha explicat que Lloret de Mar està molt interessada en el tema central d'aquesta jornada, la integració tarifària, "que facilita l'ús del transport públic i contribueix a una mobilitat més sostenible".

La Jornada Catalana de la Mobilitat 2024 tindrà lloc el dijous, 2 de maig, al Teatre municipal. Allà, es parlarà tant del que ha significat fins ara el sistema tarifari integrat com la perspectiva de futur. A més, es portaran a terme conferències, taules rodones, el lliurament dels Premis MobiliCat, entre moltes altres activitats.

L'Ajuntament de Caldes de Malavella ha contractat 3 persones, un peó i dos oficials, en situació d'atur amb l'objectiu de millorar la seva ocupabilitat mitjançant l'experiència professional i la formació. Alhora, aquestes contractacions han de permetre reforçar la brigada municipal, i millorar el manteniment de l'espai públic. Aquestes persones estan portant a terme, durant aquest mes d'abril, treballs de millora i d'adequació de voreres de la urbanització Can Solà Gros I.

Des de ja fa uns quants anys, l'Ajuntament, a través del Consell Comarcal, ha fet una aposta per les polítiques d'ocupació a través de diversos programes. Aquesta iniciativa es valora molt positivament per implementar polítiques d'ocupació a través de diversos programes del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya. L'objectiu d'aquestes polítiques és facilitar la inserció laboral de les persones aturades, lluitar contra la precarietat laboral i facilitar a les empreses incentius per a l'estabilització laboral de les persones desocupades.

El seu nom és Joan Pierre Soler, i és l'únic mestre artesà i fabricant de pipes. Des de molt petit, en Joan i la seva família, arrelats al municipi d'Amer, han treballat els escalaborns de fusta per fer-ne pipes. Gairebé després de 100 anys, la tradició de fer pipes no ha acabat, ja que en Joan continua fent de manera artesanal, però amb un estil propi, pel fet que cada tac de fusta li suggereix una forma de pipa diferent.

Al llarg dels anys són molts els honors que li han concedit des de diverses entitats i organitzacions, ja que la seva forma de treballar per fer pipes és única. En Joan afirma que mai deixarà de fabricar-les, perquè per ell cadascuna d'elles poden amagar grans històries com la seva.

Aquesta setmana, cinc ajuntaments de la comarca de la Selva han rebut el segell Infoparticipa en reconeixement a la qualitat de la informació que es publica des dels seus webs municipals i portals de la transparència, un guardó atorgat pel grup de ComSET de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els municipis guardonats, Anglès ha estat un dels quals ha revalidat el segell un any més.

Pel que fa a la resta de municipis selvatans, la Cellera de Ter ha obtingut una puntuació del 85, que per quart any consecutiu rep el segell Infoparticipa en reconeixement de la qualitat de la informació que es publica des del portal de la transparència de l'ens.

L'actual equip de govern s'ha compromès a continuar treballant per millorar la comunicació i la transparència institucional, potenciar la participació ciutadana i continuar desplegant eines de seguiment de l'acció de govern.

D'altra banda, Riudellots de la Selva la puntuació obtinguda ha estat del 88,46% de compliment dels 52 indicadors avaluats. El primer tinent d'alcalde i regidor de bon govern, transparència, comunicació i noves tecnologies, Lluís Barnés, s'ha compromès a seguir treballant per millorar la comunicació i la transparència institucional i a potenciar la participació ciutadana recuperant els pressuposts participatius i desplegant eines de seguiment de l'acció de govern.

El municipi de Susqueda s'ha situat amb un percentatge del 96%, després d'una gran evolució. L'any 2020 Susqueda tenia un percentatge de 27% de transparència, el 2021 va augmentar el percentatge posicionant-se en un 55,77%. Alhora, el 2022, amb un 78,85%, va ser el primer any que l'Ajuntament va rebre el segell d'Infoparticipa. L'any següent, caracteritzat per ser un any electoral van obtenir un 92,31%.

Finalment, Hostalric amb un 98% es posiciona com el municipi de la comarca de la Selva amb millor resultat, i al capdavant de les comarques gironines, juntament amb Cassà de la Selva i Sant Gregori.

L'Ajuntament de Blanes ha arribat a un acord amb l'administrador concursal per salvar l'arxiu de Nylstar, l'antiga SAFA, a través de la feina que ja ha començat a fer l'Arxiu Municipal. Aquest fet ha suposat que un equip de l'Arxiu hagi recuperat i salvat una extensa documentació d'una important part de Blanes. S'ha calculat que es tracta de prop de mig kilòmetre lineal de documentació, emmagatzemada en més de 10.000 expedients de treballadors i treballadores i unes 200 caixes de documentació.

La història de Blanes i del seu entorn comarcal no es pot explicar sense la presència de SAFA. La seva influència econòmica va ser decisiva, perquè va arribar a tenir gairebé 2.500 treballadors i treballadores, als quals cal sumar el personal de les indústries auxiliars relacionades: transports, tallers mecànics, construcció... Actuava com una autèntica colònia industrial, i tenia fil directe amb els centres de poder: l'Ajuntament de Blanes, Govern Civil, Guàrdia Civil...

La memòria del municipi dels últims cent anys es pot resseguir analitzant l'extensa documentació de què disposa l'empresa. A Blanes pràcticament es pot dir que no hi ha cap família de més d'una generació que no hagi tingut cap vinculació: ja sigui directament, a través de vincles familiars, o bé amb les empreses que la nodrien de serveis.

La feina de destriar la documentació, catalogar-ho i traslladar-ho a les dependències de l'Arxiu Municipal per al seu posterior estudi per conservar-ho als dipòsits documentals servirà perquè, en un futur no massa llunyà, es pugui organitzar tot per fer-ho accessible al públic. De fet, la previsió amb què es treballa actualment és que les primeres sèries documentals ja es puguin posar a l'abast del públic després de l'estiu, a través dels mecanismes habituals de què disposa el servei. A banda d'això, també està previst fer diverses accions de difusió cultural.

Tota la documentació que s'està extraient de l'antiga factoria i traslladant als dipòsits municipals preparats per no malmetre'ls està formada per tres tipus d'arxius diferents: documents textuals en paper, documents gràfics (imatges i pel·lícules) i plànols. Pel que fa al seu contingut, hi ha documentació de l'organització de l'empresa, documentació econòmica, documentació tècnica de la indústria (motors, màquines, etc) i del personal.

L'antiga Safa, actual Nylstar, ha estat una de les empreses més importants de química aplicada al tèxtil, no només de Blanes i del país, sinó també de l'estat espanyol en la 2a revolució industrial. Per això, no volen que el treball de recuperació històrica finalitzi qui, sinó que es vol estudiar i recuperar la resta del patrimoni industrial de SAFA com béns immobles, mobles i patrimoni immaterial.