Societat

Aquest estiu, l'Ajuntament de Riudarenes ha fet una inversió important per millorar diferents espais de la Sala Polivalent 1 d'Octubre, uns dels espais que acull a més habitants del municipi per les diverses activitats que es realitzen. Enguany, el consistori ha decidit realitzar millores externes i internes per tal que tothom qui fa ús de l'espai pugui gaudir-ne en millors condicions.

Pel que fa a les millores, l'Ajuntament ha instal·lat una pantalla automàtica per donar l'oportunitat de passar reportatges o inclús alguna sessió de cinema pel col·lectiu de gent gran. A més, de la instal·lació d'un projector per millorar la qualitat de la imatge. D'altra banda, també s'ha considerat necessari fer la instal·lació d'un aire condicionat, ja que la sala registrava altes temperatures. Després de la instal·lació de les plaques solars, l'aire condicionat ja podrà funcionar amb normalitat.

Alhora, també s'han realitzat diverses millores externes, com la renovació i adequació dels lavabos exteriors de la sala. La principal actuació ha estat l'adaptació per a persones amb minusvalidesa, perquè puguin accedir amb total facilitat als lavabos.

La inversió total de les millores ha estat d'uns 50 mil euros aproximadament. L'alcalde de Riudarenes ha remarcat la necessitat d'aquestes adequacions, pel volum de gent que fa ús de l'espai. Per això, cal mantenir un espai el màxim polivalent, que es pugui anar adaptant a totes les necessitats i propostes que van sorgint al municipi.

Aquesta setmana, l'Ajuntament de Riudarenes ha finalitzat el projecte de remodelació en un dels carrers més cèntrics del poble, el carrer Sant Martí. Dins aquest tram s'han dut a terme diferents modificacions substancials per millorar l'accés i la qualitat d'alguns dels serveis bàsics pels veïns i veïnes del carrer. La finalitat de la intervenció era fer un carrer més accessible i segur per a les persones vianants, augmentant i millorant l'espai que se'ls destina, endreçar els serveis i millorar el paisatge urbà.

En general, s'ha fet la demolició dels elements de vialitat necessaris, com vorades, voreres i calçada per ampliació de vorera, o fresat de calçada a renovar. Alhora, hi ha hagut canvis en la xarxa de clavegueram i a la xarxa de baixa tensió. A més, s'ha realitzat l'adequació de la xarxa existent, amb el trenat de cablejat en façanes i encreuaments soterrats, conversions i modificacions d'escomeses grapades en façana.

D'altra banda, dins el mateix projecte, i després de conversar amb els veïns, s'ha reduït el nombre de zones d'aparcament, ja que la intenció era poder ampliar el carrer per tenir un millor accés. També, s'ha portat a terme un canvi de canonades per evitar la possibilitat que rebentin, i a la vegada han aprofitat per reemplaçar aquelles canonades que conduïen aigua potable i que tenien ferro acumulat, el seu canvi ha millorat la qualitat de l'aigua després de les modificacions fetes darrerament al dipòsit.

L'alcalde de Riudarenes, també ha explicat que no descarten fer futures actuacions de reurbanització a altres carrers del centre del poble, però també sense oblidar els camins rurals i les urbanitzacions. En aquest sentit, tot el que és via tant del centre com a vies més perifèriques, la intenció és fer diverses millores dels carrers.

El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, ha presentat aquest matí a la seu del Consell Comarcal de la Selva els resultats del balanç de la gestió dels residus municipals corresponent a l'any 2023. Els resultats marquen que s'han generat 3,77 milions de tones de residus municipals, un 1,7% menys que el 2022. Per tant, Catalunya redueix la generació de residus per capital al país i, per primera vegada, no només es fa la reducció de residus sinó que es fa en un moment de què els índexs econòmics són positius.

Peraire ha explicat que, "del total dels residus municipals, l'any passat es va recollir selectivament el 46,7%, concretament 1.762.360 tones, el que representa un 1,3%, més que a l'exercici 2022, el que mostra una estabilització de l'índex de recollida selectiva".

Aquesta estabilització de les dades fa visible que les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa. De mitjana, en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només es recull separadament el 38,9%. Per això, el director afirma que "ara és l'hora de les grans ciutats, des del Govern s'ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró".

Pel que fa a la recollida selectiva del 2023, de les 4 fraccions principals de recollida selectiva, els envasos lleugers és la que destaca, amb un augment de l'11,4%. El paper i cartó creix un 1,1%, metre que els envasos de vidre ho fan un 0,85%. Per la seva banda, la fracció orgànica decreix lleugerament un 1,77%. La fracció resta tendeix a la baoxa però representa més de la meitat dels residus gestionats.

D'altra banda, els residus destinats a dipòsit controlat ha tingut una tendencia a la baixa. A 2023 s'han destinat a dipòsit controlat com a destí final el 31,7% dels residus municipals generats. L'any 2022 havia estat un 30,6%. Amb aquestes dades es dona continuitat a la tendencia a la bixa dels residus que acaben a dipòsits controlats. Ara bé, l'any 2023 s'estima que es va ssolir un 40,3% de reciclatge, encara lluny dels objectius establerts.

Si obrim el focus i fem la comparació a nivell europeu, veiem que la situació no és positiva. Si béés cert que Catalunya es troba lleugerament per sota de la mitjana de generació per càpita, la qual cosa sí és positiva, també veiem que es recicla pràcticament un 10%, menys que la mitjana europea. Finalment, pel que fa als residus que van a dipòsit controlat, Catalunya està per sobre del conjunt d'Europa, la qual cosa demostra que queda molt camí per recórrer si es vol arribar a l'objectiu de solament un 10% de dipòsit controlat l'any 2035.

La Selva és la segona comarca més creix en recollida selectiva

El director de l'Agència de Residus de Catalunya afirmat que han escollit la Selva per portar a terme la presentació nacional, perquè és molt important que els municipis i les comarques facin una evolució positiva amb les seves dades. La comarca de la Selva, en una bona quantitat dels seus municipis, ha fet una evolució molt positiva en l'àmbit de la recollida selectiva.

Alhora, Peraire ha explicat que han de continuar amb aquesta tendència. La pròpia comarca de la Selva té municipis que els hi falta millorar i, per tant, trobaran amb l'Agència de Residus un agent al seu costat que doni suport tècnic, econòmic i polític per fer aquestes millores.

La ràpida intervenció de la Policia Local de Blanes, i diferents persones que es trobaven en el lloc dels fets,va fer possible, una vegada més, salvar la vida d'una persona. En aquest cas, la d'un infant de cinc anys que s'havia ofegat a la piscina d'un càmping de la zona turística de Blanes.

Els fets van tenir lloc el passat divendres dotze de juliol, a quarts de sis de la tarda, quan la Policia Local de Blanes va rebre la trucada dels mitjans aeris del Sistema d'Emergències Mèdiques , informant-los que un helicòpter s'estava dirigint a un càmping del municipi per atendre un nen que s'havia ofegat a la piscina de l'equipament turístic. Immediatament, s'hi van adreçar tres dotacions policials, i van iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar, fins que van aconseguir reanimar-lo amb l'ajuda d'altres persones.

Simultàniament, van arribar tres ambulàncies i l'helicòpter del SEM, que va aterrar al camp de futbol del càmping per evacuar la víctima a l'Hospital Josep Trueta de Girona, on va quedar ingressat a la UCI pediàtrica, amb pronòstic reservat. Dos dies després, el nen evolucionava favorablement, li havien tret la respiració assistida i havien comprovat que no tenia seqüeles. Finalment, l'infant va estar donat d'alta la setmana passada.

D'altra banda, la Policia Local de Blanes va efectuar diligències informatives amb investigació per enviar al Jutjat, ja que podria haver negligència per part de l'adult que havia de tenir cura del menor. El cos municipal va obtenir declaracions dels testimonis que hi havia, així com imatges de les càmeres de seguretat, iniciant d'aquesta manera la investigació que ha passat a mans dels mossos, i està pendent de concloure si el succés pot revestir caràcter de delicte.

El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través dels Centres de Recursos Genètics Forestals de Forestal Catalana, treballa en diferents línies d'investigació científica aplicada per adaptar pins pinyers i freixes a episodis de sequera com el que ha patit Catalunya que els fa més vulnerables a plagues. L'objectiu és que s'adaptin millor a l'escenari de canvi climàtic i que al mateix temps, per exemple en el cas del pi pinyer puguin produir més pinyons.

L’objectiu és preservar aquestes dues espècies autòctones de gran valor ecosistèmic i social enfront d’unes plagues i malures que estan causant grans mortaldats en les zones afectades, i que és qüestió de temps que arribin a Catalunya. El pi pinyer ocupa a Catalunya unes 36.000 hectàrees i se l’associa a la producció de pinyons, mentre que el freixe és l’espècie d’arbres de ribera més abundant a Catalunya.

Forestal Catalana participa en un assaig liderat per investigadors italians de la Universitat de Tuscia per testar la tolerància de diferents procedències de pi pinyer (Pinus pinea) al paràsit caparreta tortuga, també anomenat Toumeyella parvicornis. En concret, aquests centres han aportat pinyons procedents d’arbres representatius de tot el litoral català.

Els tècnics del Servei de Sanitat Forestal i dels Centres de Recursos Genètics Forestals afirmen que és una mera qüestió de temps que aquesta plaga arribi a Catalunya. D’aquí la necessitat d’investigar per trobar quines en són les varietats més tolerants.

També està causant grans mortaldats el fong Hymenoscyphus fraxineus (xalara), que ja ha estat detectat a Espanya i també podria acabar arribant als boscos catalans.

D’altra banda, l’Àrea de Recursos Genètics Forestals de Forestal Catalana ha esdevingut un referent internacional en el camp del pi pinyer empeltat per a la producció de pinya. La recerca duta a terme ha permès passar d’aprofitaments forestals naturals o de repoblacions naturalitzades a plantacions intensives o semiintensives de pi pinyer amb produccions fins a deu vegades superiors. A més, la utilització de planta empeltada permet obtenir pinyes en només tres o quatre anys, propagar clons superiors en producció de pinya i pinyó i generar arbres amb capçades més baixes i obertes. L’objectiu últim és obtenir individus de pi pinyer més atractius i rendibles per als propietaris forestals.

El Centres de Recursos Genètics Forestals de Forestal Catalana han estat un dels dos centres de tot Espanya escollits per formar part del projecte europeu OptForest, que té com a objectiu incrementar el coneixement sobre els planters forestals a Europa. Gràcies a investigacions com a aquestes, es pot actuar amb antelació per poder protegir i fer més forts els nostres boscos.

Aquesta setmana Blanes ja ha iniciat el compte enrere perquè comenci el 52è Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Bava-Trofeu Vila de Blanes, que tindrà lloc del 23 al 27 de juliol. Cada nit presenciaran els focs de Blanes milers de persones, i en concret prestaran molta atenció el Jurat Popular, compost per un total de 50 persones: 7 integrants de la Comissió Tècnica i 43 membres del Jurat Popular, creat per blanencs i blanenques amants de la gran tradició dels focs.

El concurs atorga dos primers premis amb dotació econòmica, i per triar les empreses que se'ls enduran es fa amb les votacions dels membres de la Comissió Tècnica i del Jurat Popular. Aquesta fórmula la valoren de manera molt positiva els professionals de les empreses pirotècniques, ja que entenen que els seus espectacles tenen un component popular indiscutible, però també cal que es puguin valorar les novetats i les elaborades composicions que dissenyen per lluir al cel.

Cadascun d'ells i elles hauran de qualificar els espectacles en base a les valoracions de cinc aspectes: la riquesa i varietat de colors, el ritme de llançament, la originalitat i novetat dels efectes, si el foc aquàtic s'ha efectuat als dos costats de Sa Palomera, i l'aprofitament de l'espai natural de l'entorn en la zona de dispar.

El Veredicte, la suma de votacions, s'emetrà durant un acte obert al públic que tindrà lloc el diumenge 28 de juliol a les 12 del migdia al Teatre de Blanes, l'endemà que s'hagi fet el darrer dispar. Es tracta d'un acte que sol aixecar força expectació, ja que quan acaba cada nit del concurs blanencs i visitants ja fan el seu respectiu veredicte no oficial, valorant si el què han vist els ha agradat o no, o bé si hi havia alguna novetat destacada.

Cada pirotècnia rep 26.600 € pel sol fet de participar, per disparar el disseny pirotècnic que ha elaborat. Respecte els guardons, hi ha dos premis en metàl·lic: 6.000 € per a qui es classifiqui en primer lloc, i 2.000 € pel segon. Per completar els premis en metàl·lic, el primer classificat també rebrà un trofeu coincidint amb el primer dia de la Festa Major de l'any vinent, al 2025, formant part del Pregó d'Inici de Festes.

D'altra banda, també comptarà amb dos contractes en perspectiva: per tornar a participar en la que serà la 53a edició del certamen blanenc i per tancar la Festa Major de Santa Cristina a Lloret de Mar. En aquest sentit, val a dir que l'empresa guanyadora en les tres anteriors edicions (2023, 2022 i 2019), la Pirotècnia Valenciana de València, participarà enguany el segon dia de focs, més concretament el dimecres 24 de juliol.  Cadascuna de les cinc nits del concurs seran espectacles singulars i a l'alçada del prestigi assolit. 

La distribució de les cinc empreses pirotècniques és la següent:

-Dimarts 23 de juliol -> Pirotècnia Josman (Ourense)

-Dimecres 24 Juliol -> Pirotècnia Valenciana (València)

-Dijous 25 Juliol -> Pirotècnia Poleggi (Itàlia)

-Divendres 26 Juliol -> Pirotècnia Pibierzo (Lleó)

-Dissabte 27 Juliol -> Pirotècnia Ciels en Fête (França)