Ja fa més d'un any que els ajuntaments de Blanes i Terrassa treballen conjuntament en el projecte RESIST, un pla pilot europeu d'adaptació al canvi climàtic, que a Catalunya compta amb un pressupost de 2'5 M€. Fa uns dies, l'Ajuntament de Blanes va aplegar una intensa jornada de treball per continuar avançant en les diferents propostes per crear mesures d'autoprotecció.
Així, hi ha el Departament d'Interior de la Generalitat, el Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el grup de recerca CareNet (IN3, Universitat Oberta de Catalunya), i l'empresa Hyds.
A la trobada d'ahir van participar una representació de tots aquests agents implicats, així com d'altres col·lectius relacionats amb la temàtica en estudi. Així, hi havia representants de la Policia Local de Blanes, Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat, Agents Rurals, Aigües de Blanes i Creu Roja. També es va comptar amb tècnics de les diferents àrees de l'Ajuntament de Blanes: enginyeria, acció social, urbanisme, medi ambient, promoció de la ciutat, etc
Durant la sessió de treball es va parlar d'un cas recent relacionat amb tot aquest àmbit: la inundació d'un càmping de Blanes per la intensa pluja caiguda el passat 30 d'abril. L'exemple va servir per extrapolar tant el sistema d'obtenció de dades, la mecànica de les alertes i els aspectes que es considera cabdals per l'objectiu en què s'està incidint a través del projecte RESIST.
Com utilitzar les dades per donar alertes, els models meteorològics de predicció, estratègies de resposta a situacions de crisi... En aquest darrer sentit, es va incidir especialment en la Comunicació del Risc Inclusiva, i es van donar els principals resultats d'una Enquesta de Resiliència Comunitària realitzada a Blanes i Terrassa.
A Catalunya s'està estudiant específicament com detectar amb més anticipació els efectes dels perills meteorològics, posant l'accent en desenvolupar mesures regionals, instruments polítics i solucions tecnològiques que atenguin les característiques de les diferents realitats territorials, donant especial atenció a les activitats i espais més vulnerables, com poden ser els càmpings i altres instal·lacions d'usos recreatius i turístics, així com a escoles, centres sanitaris i altres equipaments clau.
