La Diputació de Girona ha presentat el número 341 de la Revista de Girona que correspon als mesos de novembre i desembre de 2023. Aquest darrer número de l'any inclou el dossier que porta per títol «Cent anys de diversió», on es fa un repàs cronològic de la diversió a les comarques gironines. La presentació es va dur a terme precisament en un dels escenaris que s'inclouen dins el dossier, el Teatre Casino La Unió de Vidreres.

La presentació ha anat a càrrec del vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona i alcalde de Vidreres, Jordi Camps; el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué; el professor i coordinació del dossier, Oriol Ponsatí-Murlà, i la historiadora Rosa Maria Gil.

En aquest dossier s'analitza com han evolucionat algunes de les principals formes de diversió a les comarques gironines al llarg dels darrers cent anys, seguint un fil que comença als casinos dels anys vint i trenta, continua a ritme de sardana i txa-txa-txa durant els primers anys del franquisme i troba el seu auge, d'una banda, a les discoteques i pubs a partir dels anys seixanta i, de l'altra, en les experiències psicodèliques i contraculturals del tardofranquisme. Com que la participació de la dona en cadascuna d'aquestes manifestacions festives no és un factor que sempre es pugui donar per fet, s'ha volgut dedicar un article específic al despertar de l'oci femení en el primer terç del segle XX.

El dossier està coordinat per Oriol Ponsatí-Murlà, professor i lector del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona. Amb la selecció d'articles que ha realitzat i més enllà del repàs cronològic, el dossier analitza cent anys de diversió sense deixar de banda algunes de les formes de diversió més arrelades arreu de les nostres comarques, i s'ha interessat a saber com estan, de salut, les fetes majors i els carnestoltes gironins. També s'ha parlat tant amb gent gran com amb gent jove per saber com ha canviat la manera que uns i altres tenen de passar-s'ho bé, especialment de la pandèmia de la covid ençà. Perquè, tal com diu el coordinador del dossier, qualsevol manifestació de diversió és, alhora, una manifestació de llibertat.

En aquest número també es publica una entrevista a Montserrat Manén i Folch, «Records vius», realitzada pel professor i escriptor David Pagès, on es parla sobretot de l'avi de l'entrevistada, l'escriptor Josep M. Folch i Torres, i també del seu besoncle, Joaquim Folch i Torres, que va conèixer i tractar els últims anys de les seves vides i que van excel·lir, respectivament, en els camps de les lletres i de l'art i la museologia.

El reportatge «Micropobles: solidaritat veïnal contra problemes de mobilitat», de la periodista Clara Julià, explica que la demarcació de Girona té pràcticament un centenar de pobles de menys de cinc-cents habitants (concretament, vuitanta-tres), una xifra que representa el 37 % del total. 

A l'apartat «Lletres», la professora i escriptora Núria Martí Constans ens parla dels trenta anys de la Nit de Poetes, trenta anys perseverant per oferir un espectacle i una festa cultural sobre poesia.

I a l'apartat «Art», l'historiador de l'art Narcís Selles Rigat ens acosta a les contribucions que les gironines Eva Vàzquez i M. Lluïsa Faxedas i la figuerenca Mariona Seguranyes fan sobre l'estudi del fet artístic des del terreny de la recerca històrica. 

A banda, hi ha les seccions habituals: «Apunts», «Història», «Territori», «Taller de nous creadors», «Aparador» i «Artistes».

D'altra banda, el director de la revista ha avançat que el proper número de La Revista de Girona, ja en el 2024, està dedicat a l'arquitectura de les comarques gironines, la qual ha aconseguit canviar determinats conceptes. Analitzaran 20 monuments i espais que pensen que han fet una aportació en l'arquitectura gironina.