L'antic cafè de Can Pujató de Riudarenes, va obrir les seves portes per una ocasió especial, la presentació del llibre La Guerra dels Segadors a la regió de Girona de Xavier Solà Colomer, editat pel servei de Comunicació Cultural de la Diputació de Girona, dins la col·lecció «Francesc Eiximenis». La ubicació va ser escollida pel fort lligam de l'obra amb el municipi, ja que el llibre és un estudi sobre la Guerra dels Segadors a la regió i a la ciutat de Girona, on Riudarenes és protagonista clau.

A la presentació van participar Natàlia Figueras, diputada de la Diputació de Girona; Josep Solé, alcalde de Riudarenes; Martí Pujals, president del Consell Comarcal de la Selva; Xavier Solà, autor del llibre, i Narcís Figueras, vicepresident segon de l'Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana.

L'obra és un estudi sobre la Guerra dels Segadors a la regió i a la ciutat de Girona, i les repercussions que el conflicte bèl·lic va tenir en el seu entorn des que va esclatar, la primavera de 1640, fins que es va acabar, la tardor de 1653. 

La Guerra dels Segadors va esclatar amb contundència a la regió de Girona el maig de 1640. Després de les batalles i setges de Leucata i Salses, els exèrcits hispànics es van instal·lar a la vegueria de Girona. L'algutzir Montrodon els ajudava a distribuir-se des de Santa Coloma de Farners, on va ser atacat i mort pels pagesos revoltats. Al mateix temps, a Sant Martí de Riudarenes els terços van saquejar i cremar l'església, per la qual cosa el bisbe Gregorio Parcero en va dictaminar l'excomunió. El rei, Felip IV, i el virrei, el comte de Santa Coloma i el Consell d'Aragó van decidir revenjar-se'n, i com a càstig van fer cremar tota la vila de Santa Coloma de Farners.

Aquests fets tan contundents van marcar l'inici d'una dècada llarga, de 1641 a 1652, en què Catalunya es va lliurar a la monarquia francesa i la monarquia hispànica va voler recuperar el Principat per les armes. És el que coneixem com la Guerra dels Segadors o Guerra de Separació. En aquest període, les universitats gironines van haver de suportar els allotjaments francesos, paral·lelament a les contribucions militars i a l'enviament de soldats al Batalló català. El conflicte no es pot considerar acabat fins que Joan Josep d'Àustria va alliberar Girona del setge al qual l'any 1653 les tropes franceses havien sotmès la ciutat.

El treball, basat sobretot en fonts notarials, és fruit d'una beca de recerca Francesc Eiximenis, que està dedicada a la investigació cultural, social i científica de l'àmbit de les terres gironines. Amb vocació divulgadora, s'hi publiquen assaigs i treballs de recerca que constitueixen aportacions d'interès tant per a la comunitat investigadora com per al públic en general.