Notícies

Per segon any consecutiu i després de l'èxit de la primera edició, el Consell Comarcal de la Selva ha tornat a organitzar el 'Tour Vescomtat'. A prop de 15 professionals del sector públic i privat, han pogut conèixer el projecte del Vescomtat de Cabrera a través del coneixement in situ dels diferents elements patrimonials que en formen part. En total, han visitat 4 municipis entre els quals ha participat Riudarenes, un dels pobles recentment incorporats al projecte.

El tour es va iniciar descobrint el patrimoni natural i històric d’Osor, destacant la Torre de Recs i el Pont Vell d’Osor. Tot seguit es va anar a la vila d’Anglès, on van fer una visita guiada al Casc Antic. Seguidament, es van dirigir cap a Riudarenes per conèixer més sobre l’església de Sant Martí i el nucli antic. Per finalitzar el dia es va visitar el Castell de Sant Iscle a Vidreres, on durant aquest estiu han dut a terme una campanya d’excavació. 

El projecte Vescomtat de Cabrera ha estructurat una proposta al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera a la comarca de la Selva i del relat històric d’aquest territori, amb l’objectiu de posar en valor tot aquest patrimoni material i immaterial i desenvolupar una proposta conjunta per atraure nous públics als municipis que hi

participen.

Cinc grans rutes i un total de 41 elements patrimonials senyalitzats en els municipis esmentats permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Personatges històrics destacats com la vescomtessa Marquesa, Bernat II, Timbor de Fenollet, Bernat IV o el cosmògraf Jaume Ferrer són alguns dels personatges que acompanyen les rutes del Vescomtat de Cabrera.

Aquest és un projecte desenvolupat pel Consell Comarcal de la Selva conjuntament amb 12 municipis de la comarca (Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Hostalric, Lloret de Mar, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Sils i Vidreres).

Blanes va acollir la 13a Gala de Lliurament de les Flors d'Honor del moviment Viles Florides als Jardins Rafael Bataller, on es van aplegar 350 participants arribats des de diversos punts d'arreu de Catalunya i Andorra. Un any més s'ha premiat aquelles les localitats que promouen una transformació de l'espai públic a partir d'espais verds urbans als seus carrers.

La gala la van encapçalar l'alcalde de Blanes, Jordi Hernández; el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig; el delegat del govern de la Generalitat a Girona, Xavier Guitart; i la presidenta de la CHOC, Mercè Martínez. També van participar-hi el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Frigola; el vicepresident de la Diputació de Girona, Jordi Camps; el president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals; així com regidors i regidores de l'Ajuntament de Blanes.

Entre els assistents s'hi comptaven una gran quantitat d'alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores dels 161 municipis que assitien en representació dels respectius ajuntaments per pujar a recollir els seus corresponents guardons. Per presentar la gala es va comptar amb el savoir faire del conegut i popular periodista Llucià Ferrer.

En total, la xifra de municipis guardonats ha estat de 161. El premi més important de la gala, la Flor d'Or Pere Cabot, l'ha guanyat enguany Figueres, pel compromís amb el medi ambient demostrat al llarg de més d'onze anys dins del moviment Viles Florides. A més a més, a la Selva, han obtingut quatre Flors d'Honor els municipis de Lloret de Mar i Sant Hilari Sacalm. Hi ha hagut un total de 73 municipis que han obtingut tres Flors d'Honor, 53 que han estat reconeguts amb dues i finalment, 13 municipis han estat guardonats amb una única Flor d'Honor.

Entre els 73 municipis que han estat guardonats amb tres flors d'honor s'hi compta Blanes. Per pujar a recollir el reconeixement se'n va encarregar el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Frigola, qui va rebre'l de mans de l'alcalde de Blanes, Jordi Hernández. 

El fet d'acollir la Gala de Lliurament de les Flors d'Honor de Viles Florides va ser una ocasió perquè Blanes mostrés als visitants que van assistir el bo i millor dels seus nombrosos atractius. Durant el matí més d'un centenar dels participants ja van avançar la seva arribada al municipi per participar a tres visites guiades organitzades per l'Ajuntament.

El periple es va encetar al Jardí Botànic Marimurtra, on els guies professionals van mostrar-los un espai que concentra espècies vegetals de tot el planeta, a més a més de promoure la vocació científica que va impulsar el seu creador, Carl Faust. El recorregut dels visitants va continuar als Camins de Ronda que enllacen amb el veí municipi de Lloret de Mar, i finalment van fer una visita al jaciment romà de la Penya dels Padrets, on actualment s'hi està fent la tercera campanya d'excavacions.

Posteriorment, durant la Gala de Lliurament de les Flors d'Honor, Blanes es va veure representada per una de les entitats culturals que ha dut el municipi a més llocs d'arreu del planeta a través de les seves actuacions: l'Esbart Joaquim Ruyra. El cos de dansa va oferir tres balls: 'Hola' i la 'Sardana' de l'espectacle 'Dad.Exe', i finalment el 'Ball de Panderetes'. Una altra actuació va ser la de la cantant Mireia Pagès, guanyadora del Premi a la Millor Cançó en Català dels Premis Recull de Blanes 2024, que va oferir als assistents la seva cançó guanyadora: 'Sé que no t'agrado així'.

També van protagonitzar la gala els representants de les dues institucions blanenques que han col·laborat activament amb l'organització de la Gala Viles Florides 2024. D'una banda, el Club de Vela Blanes, qui ha cedit les instal·lacions per diverses qüestions logístiques i de l'altra el Jardí Botànic Marimurtra, on s'hi va acollir una de les tres visites matinals.

En temps on la diversitat representa sovint un desafiament, l'escriptora i mestra Gemma Durán publica Marró, un conte infantil que narra la història de la Rubí, una vaca de color marró que busca el seu lloc entre les seves companyes blanques i negres en un vast prat. Aquesta aventura entranyable no només entreté, sinó que també ensenya als més petits la importància d'acceptar-se a si mateixos i trobar bellesa en la diferència.

Inspirada per la singular vaca de taques marrons i blanques de la seva pròpia granja lletera, la Gemma va començar a imaginar aquesta història mentre observava els animals alimentar-se. "Volia transmetre un missatge d'acceptació i valor als nens, i va sentir que aquesta història havia de ser contada", explica l'autora. Ara, després de molt esforç i dedicació, "Marró" ja està disponible a les llibreries gràcies a l'editorial Babidi-Bu.

Durán, la passió del qual per l'ensenyament la treu a ser mestra a Riudarenes, emfatitza el paper essencial que juguen els contes en l'educació dels més petits. "A través de les històries, els nens poden entendre millor el seu entorn i aprendre valors tan crucials com l'acceptació, el respecte i l'amistat", destaca.

"Marró" no només és un conte per llegir, sinó una eina educativa que promet inspirar els nens a celebrar les diferències i a trobar força en la individualitat. Amb la seva publicació, Gemma Durán convida tothom a submergir-se en un món on la diversitat es converteix en una bella aventura.

Aquest dissabte, la Confraria de Pescadors de Blanes celebrarà una festiva jornada per seguir donant visibilitat a la zona pesquera. La jornada s'encetarà a 2/4 de 6 de la tarda amb la inauguració del projecte 'Land Art'. Per promocionar la jornada des de la Confraria de Pescadors van passejar pels carrers amb un simpàtic calamar per repartir també els nou distintius 'Peix Fresc de la Llotja de Blanes', i recordar sobretot a la població que assisteixi a la inauguració del nou projecte.

'Land Art', és un híbrid entre l'escultura i l'arquitectura per crear art de la natura a la natura, situat a la zona on atraquen els vaixells. S'ha fabricat un mural amb 22 plafons amb fotografies i escrits que parlen sobre la història del port i la pesca de Blanes instal·lats sobre una estructura de 40 metres de llargària elaborat amb material 100% reciclat, procedent dels residus de plàstic de la mateixa Confraria de Pescadors.

Per elaborar el contingut dels plafons s'ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal, que expliquen la història del port pesquer al llarg del temps, que s'enceta amb el port natural que va ser clau per a la fundació de la ciutat romana de Blandae fins al segle XXI. La segona part dels plafons també se centren a explicar l'actual activitat pesquera, així com els tipus de barques i arts de pesca, entre d'altres.

Més tard, dins la jornada, es farà una altra inauguració: els 'Capvespres del Port' i es donarà el tret de sortida dels 'Tastets Arran de Mar', on es podran degustar tapes de peix a preus populars. Hi col·laboren diversos establiments i empreses. La jornada tindrà un marcat caire festiu, ja que es comptarà amb diversos elements que hi contribuiran com ara música, inflables i jocs infantils, entre d'altres.

El municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí va celebrar el cap de setmana passat una emotiva edició de la Festa en Homenatge a la Gent Gran. Aquest esdeveniment, que ha esdevingut una tradició local, va començar amb el lliurament de rams a tres venerables residents del poble, seguida d'una missa commovedora i un concert a càrrec de la coral Ipso Lauro. La jornada va culminar amb un dinar festiu que va reunir la comunitat en un ambient d'alegria i reconeixement.

Entre els homenatjats, van destacar Maria Saña Serra, de 90 anys; Roser Guix Vila, de 93 anys; i Joan Riera Antone, que amb 98 anys, s'emporta el títol de la persona més gran del municipi. Els habitants i el consistori van mostrar la seva gratitud cap a aquestes persones grans, ressaltant les seves contribucions inavaluables al desenvolupament i benestar de la comunitat.

Aquest esdeveniment subratlla la importància de valorar l'experiència i la veu de la gent gran, reafirmant la necessitat de garantir un envelliment digne i el respecte dels drets fonamentals al llarg de tota la vida. La celebració no només és un homenatge, sinó també una crida a l'acció per continuar promovent el benestar i la inclusió de la gent gran a la societat.

En un esforç conjunt per preservar la seva memòria històrica, els veïns de Bescanó, Vilanna, Sant Julià del Llor, Bonmatí i Anglès, juntament amb diverses entitats, han llançat una campanya que ha aconseguit reunir més de 900 firmes a favor de la restauració de l'emblemàtica estació de Vilanna. Aquest punt neuràlgic de connexió i desenvolupament va estar en funcionament des de la seva inauguració el 1902 fins al tancament el 1969, i la seva restauració simbolitza un pas fonamental per recuperar part del patrimoni de la comunitat.

L’any 1897 la companyia de tren The Olot & Gerona Railway Company Ltd. basteix provisionalment un baixador a Vilanna que més endavant, el 1902, es convertirà en estació de tren mitjançant la construcció d’una edificació de dues plantes: la de baix, per a sala d’espera i serveis, i la de dalt, per a habitacions. L’edifici, de 44 m2 per planta, es prolongava amb un moll cobert de 56 m2. A més, hi havia un moll descobert de 300 m2 que servia de via morta.

L’estació de Vilanna-Bonmatí era una de les més singulars de la línia, ja que, a causa del lloc angost en què estava situada, es va haver d’edificar pràcticament sobre el llit del riu, amb alguns annexos suspesos i aguantats mitjançant bigues sobre la llera.

La campanya de recollida de signatures continua activa, i tots aquells que vulguin participar-hi poden fer-ho a l'Ateneu de Bescanó, on s'habilitaran espais per signar cada tarda a partir de les 18 hores, així com els dissabtes al matí i tarda, i els diumenges al matí.

Aquest esforç ciutadà no només cerca la restauració física de l'estació, sinó que també pretén assegurar un llegat que inspiri i eduqui les generacions futures sobre la història i el desenvolupament de la regió. La comunitat espera que la seva iniciativa sigui escoltada i recolzada per les autoritats competents, per tal de tornar a aquest lloc històric la seva dignitat i valor patrimonial.