Notícies

La Colla Gegantera de Maçanet de la Selva ha celebrat el seu 30è aniversari. Des de la Colla, lluiten cada dia per mantenir la tradició gegantera prop dels maçanetencs i maçanetenques, però sobretot dels més petits i petites del poble per poder garantir un llegat.

La Roseta i el Piverd, els gegants de Maçanet, han viscut molt en els últims trenta anys de la colla. Ara, no tronaran a estar mai més sols, ja que amb motiu de la celebració d'aquest aniversari la Colla ha presentat dos nous gegantons.

En la celebració dels 30 anys de la Colla Gegantera de Maçanet no van faltar les colles de Riudarenes, Cassa de la Selva, Campllong, El Soler, L'Escala, Sils i l'Escola Sant Jordi de Maçanet.

Caldes de Malavella celebra la Festa de la Malavella a Caldes, una festivitat folklore basada en una llegenda feudal envoltada de misteri i esoterisme. Es faran més d'una vintena d'activitats l'últim cap de setmana del mes.

La llegenda diu que molts anys enrere, la bruixa Malavella i el seu deixeble Suc de Bruc atemorien Caldes i prenien els cors de nens i nenes del poble per aconseguir la vida eterna. Un dia, un jove Maurici va enganyar la bruixa, i amb l'ajuda del poble, la van fer fora. Amb el dit enlairat, la Malavella va sentenciar que tornaria. I així és, cada any recorre els carrers de la vila.

Pel que fa als actes tradicionals, destaquen la Dansa de la Malavella el dissabte a la tarda, seguida de la cercavila de la Colla Gegantera. I quan caigui la nit, els timbals i les torxes il·luminaran la rua de la Malavella i el seu deixeble fins al bosc, on la foscor acollirà la Nit de Bruixes. No serà fins al diumenge a la tarda, que la bruixa no abandonarà Caldes en l'acte de la fugida per sentenciar, amb el dit enlairat, que tornarà l'any vinent.

El Consell Comarcal de la Selva ha presentat el projecte "Cultura i transformació digital", Eines i recursos per al sector cultural -creatiu. En aquesta primera jornada de connexió amb el món digital que porta per títol "Connectem - al núvol" és un espai dissenyat per afavorir la coneixença mútua entre persones curioses que volen incorporar en la seva pràctica nocions i eines del món digital, en un ambient lúdic, creatiu i innovador.

El programa vol incorporar eines que donin resposta a les dificultats de transformació digital a les que s'enfronta el sector cultural-creatiu, sobretot als territoris rurals fora del circuit habitual d'espais formals d'innovació digital i tecnològica.

Durant tot el programa, d'abril a juny, es comptarà amb professorat amb una àmplia trajectòria acadèmica i professional pel que fa a la transformació digital, la creació de continguts, la innovació en la narració dels llenguatges escènics i la recerca de nous formats per la creació artística. A més, al llarg de tot el programa es fomentaran les relacions entre els agents culturals i altres sectors estratègics i responsables d'iniciatives de referència en l'àmbit territorial i internacional per fomentar diàleg i creació de xarxa.

Caldes de Malavella acull aquesta primavera una nova edició del festival de comèdia i arts escèniques Toca Riure. Vuit obres per divertir-se dalt i baix de l'escenari, la majoria de les quals seran interpretades al Teatre Cinema Municipal per companyies professionals, amateurs i dedicades als espectacles infantils. El Festival va començar el 9 de març i s'allargarà fins al 3 de juny.

Les companyies que es troben dins el cicle són:Guspira Teatre amb l'obra C'est la vie, el Grup de Teatre Cassanenc, qui interpretarà Mort accidental d'un anarquista, una nova versió de la sàtira política que l'italià Dario Fo va estrenar als anys 70. Es podrà veure el 20 de maig, a les 20 hores. Uns dies més tard, el 27, a la mateixa hora, serà el torn d'una companyia local. El Grup de Teatre Traspunt de Caldes portarà als escenaris Un final alternatiu. I el 3 de juny, Teatre Pimpinella de Llagostera interpretarà Abraham i Samuel, a les vuit del vespre.

Les entrades per les sessions de teatre amateur tenen un cost de 3 € en venda anticipada i de 6 € en taquilla. En canvi, l'obra professional val 5 € amb antelació i 10 € in situ.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Art, el darrer cap de setmana (dissabte 15 d'abril) van començar-se a pintar cinc murals a diferents llocs del municipi. Els murals (que es faran al Local Social d'Aiguaviva, al Bar de la Piscina de la Goba, a la Piscina de Puigventós, a Terrafortuna i al Centre Cívic del nucli) tenen una dimensió d'1,40 per 1,40 metres i simbolitzen les quatre estacions. La participació és oberta a tothom.

Els murals acabaran de pintar-se el dissabte 29 d'abril, que serà quan es finalitzaran les pintures del bar de la piscina de Puigventós i del bar de la piscina de La Goba. De moment el mural del Centre Cívic ja està acabat.

Aquesta proposta neix del grup motor d'educació 360, un projecte que interconnecta els diferents agents de l'ecosistema socioeducatiu del municipi per tal d'enfortir les relacions entre els mateixos i establir-hi vincles i sistemes de treball conjunt.

L'escriptora blanenca Elisabet Moreno Boada ha presentat la seva primera novel·la anomenada 'L'Esquerda'. Fins ara, l'autora havia escrit diversos relats, alguns d'ells premiats i publicats tant en reculls de diversos autors com en revistes culturals, però l'aventura d'afrontar una novel·la encara no l'havia viscut.

'L'Esquerda' explica la història d'en Vadó, un vell pescador retirat que es veu obligat a contracor a tornar a pescar, i ho ha de fer amb el seu gendre, en Mohammed, perquè l'ajudi. La seva vella barca s'anirà esqueixant igual que el cor d'en Vadó, que viu aclaparat per un tràgic accident patit en alta mar, i per la transformació a marxes forçades d'un món com la pesca que s'està esquerdant.

Per poder impregnar-se d'aquest món, l'autora ha fet un autèntic treball de camp a la Llotja del Port de Blanes, i s'ha embarcat a bord de la 'San Bartolomé', el vaixell de pesca més antic que encara està en actiu arreu dels ports d'Europa, que singularment està atracat aquí. Això li ha permès connectar amb un món on els mites, les supersticions i llegendes són molt presents, com per exemple Màlica, la ciutat pelàgica zelosament guardada pel mar que vindria a ser l'Atlàntida catalana.