L’espai de la Font de la Vaca de Caldes de Malavella compta amb un mural de grans dimensions, de dos metres d’alçada per vuit metres de llargada, fet per la il·lustradora Pilarín Bayés.
Una vegada més, aquest passat diumenge s'ha perpetuat al Santuari de la Verge del Vilar de Blanes, una de les tradicions més longeves d'aquestes característiques que es conserva encara arreu del territori gironí. Es tracta del Vot de Vila, que s'ha encarregat de renovar per primera vegada l'alcalde de Blanes, Jordi Hernández.
La renovació de la prometença consisteix en què l'alcalde llegeixi un escrit redactat en el català original que es parlava al segle XVIII, i a l'estil d'un text notarial on s'hi recullen fil per randa totes les vicissituds, així com el llistat de les autoritats que llavors van donar fe i autenticitat a la tradició.
Els fets que van originar el naixement d'aquest costum es remunten a l'any 1794, pel temor de l'arribada a Blanes de les tropes franceses. Els devots de la Mare de Déu del Vilar es van endur la imatge del Santuari a la Parròquia Santa Maria per protegir-la, i van prometre a la verge que, si els salvava de l'amenaça de la invasió, assistirien de nou cada any al Vilar per renovar la prometença, el què es coneix com el Vot de Vila, per agrair-li aquesta intercessió.
Un cop passat el perill, el 24 d'octubre de 1795, van retornar la imatge al Santuari del Vilar i, en compliment de la prometença, van llegir el Vot de Vila per primera vegada amb el compromís de seguir perpetuant-ho any rere any.
De fet, la lectura del Vot de Vila és el moment culminant de la celebració que s'acull al Santuari de la Verge del Vilar, i va comptar amb l'assistència de regidors i regidores del consistori, així com dels membres de l'Obreria del Vilar. Tots dos col·lectius van presidir l'acte dalt l'altar, situant-se els dos col·lectius en els seus dos extrems. La missa va ser concelebrada pels dos rectors de Blanes, Enric Roura i Josep Perich, qui va tancar l'ofici pregant perquè les guerres de Hamas-Israel i de Rússia-Ucraïna tinguin aviat una solució de pau.
El Castell de Lloret de Mar, la novetat museística d'aquest 2023, ha estat un èxit durant els mesos de funcionament. Des que va reobrir les portes a l'abril totalment remodelat, milers de persones han pogut gaudir d'aquest nou espai immersiu dedicat a l'emergència climàtica, convertit en una atracció cultural. La directora del Castell, Paula Soler, ens ha explicat quin és el balanç que fan d'aquesta primera temporada.
El Castell de Lloret de Mar tancarà portes aquest 1 de novembre, però des de l'equip directiu començaran a treballar per la pròxima temporada. Encara que no han pogut especificar la data exacta d'obertura per la temporada vinent, es preveu que el Castell de Lloret de Mar pugui tornar a obrir per Setmana Santa del 2024.
Vilobí d'Onyar ha tancat la 12a edició de la Fira de la Llet amb més de 16.000 visitants. Els assistents van poder participar en una cinquantena d'activitats relacionades amb la llet i el sector boví, i van poder passejar per la seixantena de parades de diferents productes relacionats amb la llet i d'altres sectors econòmics, que van oferir els seus productes. Alhora, també van gaudir d'un showcooking a càrrec de la xef Vanessa Pijuan.
A més, durant tot el cap de setmana, els visitants han pogut accedir als espais permanents, com el lletòrum, amb parades de productes làctics i el Bestiòrum, on els visitants han pogut veure una mostra d’animals de granja.
Alhora, el passat dissabte al matí va tenir lloc la inauguració amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Molt Honorable Senyora Anna Erra, que va acompanyar a l’alcalde del municipi, el Sr. Lluís Salvi, i al president de la fira Joan Viñolas. La presidenta va destacar la consolidació de la fira i l’aposta del municipi pel producte làctic i del sector ramader. Per la seva part, l’alcalde de Vilobí d’Onyar, va agrair a tots els participants de la fira, col·laboradors, patrocinadors i institucions per la seva implicació.
La fira, que s'ha celebrat durant quatre dies, ha superat les expectatives dels organitzadors. Des del consistori, expliquen que l'augment de visitants, d'expositors i participants en les activitats programades ha mostrat que l'interès per la fira continua creixent any rere any. I això permet que la fira continuï i que es converteixi en un referent de les comarques gironines.
Una vegada més, Blanes ha tornat a vibrar i compartir de manera festiva la Fal·lera Gegantera. L'activitat va tenir lloc dissabte passat a la plaça dels Dies Feiners, organitzada per la Colla Gegantera de Blanes, que va tenir entretinguts petits i grans al llarg de tota la tarda i fins que es va fer fosc.
En aquesta ocasió es tractava de la 'Festa dels Capgrossos', que va aplegar aquests elements, així com gegantons del bestiari popular blanenc, tant de la colla com de l'Esbart Joaquim Ruyra, així com de diversos centres escolars. Un altre dels elements el van constituir un bon grapat de capgrossos casolans que lluïen bona part de la canalla.
La Festa dels Capgrossos es va encetar amb la tradicional plantada de Gegantons i benvinguda als Capgrossos, seguida per un Conta Contes a càrrec de Cristina Bitlloch, de l'Esbart Joaquim Ruyra, i del cap de colla de la Colla Gegantera de Blanes, Esteve Rams. Tot seguit es va encetar una festiva cercavila molt participativa on tothom qui va voler, portés o no gegantons i capgrossos, podia acompanyar l'animada corrua.
Després de fer un breu recorregut pel nucli històric del municipi, la cercavila va desembocar de nou al punt d'origen: la plaça dels Dies Feiners. Allí els esperava xocolata desfeta i una animada sessió de balls i cançonsa càrrec de Folkids.
L'objectiu de la festa va ser posar punt i final al projecte 'Gegantons a les Escoles', després que des del 18 de setembre fins al divendres 20 d'octubre 4 gegantons de la Colla Gegantera de Blanes han estat visitant diverses escoles d'educació infantil i primària del municipi, apropant així la cultura gegantera als nens i nenes de Blanes.
Aquesta setmana finalitzarà la segona campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment romà de la penya d'Els Padrets de Blanes. En aquesta segona campanya s'han posat al descobert noves zones del jaciment arqueològic, havent-se excavat en profunditat una part del carrer principal i se n'ha delimitat el seu traçat sud, alhora han profunditzat en alguns sectors que ja havien descobert.
Igual que en la primera campanya de l'any passat, les excavacions les ha dirigit l'arqueòleg Joan Llinàs, ajudat de quatre auxiliars d'arqueologia i un arqueòleg de suport per temes cartogràfics. Tanmateix, s'ha coordinat des de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Blanes, mitjançant el seu director i cap de Patrimoni Històric, Toni Reyes Valent.
Les excavacions han posat al descobert noves zones del jaciment arqueològic, havent-se excavat en profunditat una part del carrer principal, i se n'ha delimitat el seu traçat sud. Pel que fa al Decumanus, se l'ha pogut excavar en profunditat. Aquest era el carrer que davallava des de la part superior de la ciutat romana cap al centre de la urbs, i s'ha vist que estava composat per rampes i escales.
