|          

Colors: Purple Color

La Pirotècnia Valenciana realitzada la nit del passat dimecres ha estat proclamada la guanyadora del 52è Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava i Trofeu Vila de Blanes. La veterana empresa valenciana assoleix de nou la primera posició durant quatre edicions consecutives.

La guanyadora d'enguany ha sumat 1.105'71 punts, seguida en segon lloc per la Pirotècnia Josman. Per la seva banda, la Pirotècnia Pibierzo s'ha situat en la tercera posició, la Pirotècnia Poleggi a la quarta plaça i la Pirotècnia Ciels en Fête al cinquè lloc. La valoració va anar a càrrec d'un jurat format per 50 persones que durant tot el concurs han estat els encarregats de valorar diferents aspectes de l'espectacle pirotècnic.

L'alcalde de Blanes, Jordi Hernández, qui presideix la Comissió Tècnica del Concurs de Focs, ha estat l'encarregat de donar la notícia al Manolo Crespo, representant de l'empresa de València, acompanyat del tinent d'alcalde de Fires i Festes, Quique Pérez.

El jove pirotècnic ha expressat l'orgull que significa per a ells haver guanyat quatre edicions consecutives del prestigiat certamen internacional blanenc, avançant que serà tot un honor tornar a Blanes l'any vinent per defensar el seu títol de campió, igual que ha fet quatre vegades seguides, pensa tornar a revalidar.

El primer premi està valorat en 6.000 €, i el segon en 2.000 €. El primer premi també inclou dos contractes més en perspectiva: participar l'any vinent de nou al concurs de Blanes, i tancar la Festa Major de Lloret al 2025.

D'igual manera, l'empresa també rebrà el Trofeu Vila de Blanes, que li serà lliurat a l'inici del proper cicle festiu, en l'acte oficial del Pregó d'inici de la Festa Major de Santa Anna de 2025.

L'Arxiu Municipal de Blanes ha presentat l'exposició anual que organitzen cada estiu, dedicada habitualment a repassar fotogràficament el passat més recent blanenc. Enguany, han proposat un viatge fotogràfic a la dècada dels anys 60-70 a través de l'exposició dels Germans Recio, els quals van començar a conrear la seva afició per la fotografia de ben joves, i aviat van entrar a formar part de l'Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes.

A partir del 1968 col·laboren en la creació del Concurs Nacional de Fotografia que neix amb el nom de Trofeu Quillat de Plata que, de fet, va guanyar Josep Recio tant en aquesta primera edició com en la segona i, més recentment, en la darrera edició d'aquest 2024 i d'altres anteriors.

A mitjans de la dècada dels anys 70 la seva activitat va decaure per les obligacions professionals. Recentment, després d'haver-se jubilat, Josep Recio l'ha reprès amb força: ha obert un estudi fotogràfic a casa i torna a participar en un gran nombre de concursos amb molts bons resultats. També dona suport a grans artistes plàstics, com és el cas de Quim Serrano, a qui va ajudar a plasmar digitalment el disseny del què va ser el cartell dels 50 anys del Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava i Trofeu Vila de Blanes.

L'exposició organitzada per l'Arxiu Municipal és un recull de l'obra primerenca dels dos germans que està dipositada en aquest servei cultural. Qui la visiti podrà conèixer com era Blanes i els seus voltants, la vida la moll, l'activitat de Plaça i d'es Portal, els jocs de la canalla al carrer o els inicis d'alguns barris de la població, com ara Valldolig.

Els Recio sempre buscaven l'element humà a les seves fotografies, tal com queda plasmat en la magnífica imatge que s'ha utilitzat per fer el cartell oficial de la mostra, on hi ha dos nens jugant enfilats a una corda en primer pla, i darrera seu, desdibuixada, la ciutat que llavors encara era poble, amb Sant Joan destacant a l'skyline. Són instantànies on les persones esdevenen el centre de totes les coses; a la feina, en els jocs, en el gaudi o el patiment. Cercaven protagonistes de la vida i de la història i, sempre que podien, ho feien agafant-les en moviment.

Tant a l'exposició com als tòtems que s'han emplaçat al carrer s'hi troben recollides una setantena d'imatges de les prop de tres mil fotografies que han començat a ingressar a l'Arxiu Municipal de Blanes. El viatge fotogràfic es pot seguir a través de 4 estructures al carrer emplaçades en 4 ubicacions diferents repartides arreu de la ciutat: a la placeta de Valldolig, al carrer Raval Sud, a l'entrada de mar de la plaça Mare de Déu del Vilar d'Els Pins, i a l'entrada de l'esplanada del moll.

Hi ha sis àmbits temàtics de l'exposició: la vila i els seus voltants, els inicis del barri de Valldolig, la vida al moll, tirar a l'art, la Plaça i Es Portal, i per últim els Jocs i la Canalla. A banda de la selecció de 70 fotografies que s'hi inclou a la mostra, també hi ha un racó amb un audiovisual on s'hi ha recollit un gran nombre dels treballs que transcendeixen la fotografia per ser una obra d'art. L'exposició dels germans Recio 'Un viatge Fotogràfic' es podrà visitar fins a l'11 d'agost amb el següent horari: de dilluns a diumenge d'11 a 13 h i de 18 a 21 h.

Blanes ha celebrat avui la Festa Santa Anna, patrona de la ciutat, amb els actes més tradicionals del cicle festiu. El primer dels actes ha estat la sortida de la Comitiva Oficial que ha encapçalat l'alcalde de Blanes, Jordi Hernández. La comitiva oficial, com marca la tradició, ha sortit des de davant l'Ajuntament de Blanes cap a la Parròquia Santa Maria. També els acompanyaven dos elements festius indiscutibles: els gegants de Blanes i la música que han interpretat els membres de la Banda Musical i Mossèn Joan Batlle.

Un cop celebrada la missa, la comitiva ha emprès el camí de tornada cap al Passeig de Dintre per trobar-se amb l'Esbart Joaquim Ruyra, que ha donat continuïtat a una tradició molt sentida a Blanes: el Ball de Morratxes.

Al Ball de Morratxes hi ha dos grups de personatges ben diferenciats, fins i tot en la manera de vestir. Per una banda, els representants de l'Obreria amb l'alcalde al davant i per l'altra els representants dels vilatans més humils. El Ball de Morratxes va formar part del dia de Santa Anna durant molts anys, però cap a la meitat del segle XX va deixar de fer-se. Amb la intenció de recuperar els trets identitaris blanencs perduts en el temps, l'any 2003 es va tornar a incorporar a la Festa Major aquesta tradició 100% blanenca.

Cada any s'espera amb més expectació per la vistositat i la música que acompanya les evolucions dels dansaires. Després, ha vingut una continuació del mateix molt més participativa, incorporada a l'acte popular des del 2011. Un cop finalitza l'execució del ball a càrrec del cos de dansa principal de l'Esbart Joaquim Ruyra, els espectadors també poden provar de fer un tram del Ball de Morratxes.

Ajudats per membres de l'esbart, el públic no s'ha fet de pregar i ha ballat durant una estona el tram final, el Toquen a Córrer. Per últim, la Cobla Flama de Farners també ha interpretat després d'aquesta animada dansa col·lectiva una única sardana plena de significat: Blanes Festiu. Val a dir que aquest any tant la interpretació del ball com la sardana han estat corejades com mai ho havien estat, tancant-se tots dos ingredients amb un llarg aplaudiment de la concurrència.

Els actes continuaran aquesta nit amb un Ball de Nit amb l'Orquestra Metropol, seguit del quart dia del Concurs Internacional de Focs d'Artifici amb la pirotècnia Pibierzo, i tancant el cicle de la festivitat amb l'esperat correfoc de la colla de Diables de Blanes.

Els actes de la Festa Major de Santa Anna de Blanes 2024 s'han encetat aquesta tarda-vespre amb l'acte més institucional de tot el cicle festiu: el pregó d'inici de festes. Enguany ha anat a càrrec de la futbolista internacional Melanie Serrano Pérez, exjugadora del FC Barcelona, que ha colpit tothom explicant en un breu però intens pregó la seva arribada a Blanes procedent d'un petit poble d'Andalusia, i com va aconseguir que el seu somni de ser futbolista professional esdevingués realitat.

Melanie Serrano ha protagonitzat tot seguit un pregó breu com fa temps no es recorda, però carregat d'intensitat i sentiment sobretot per la seva dona que l'ha seguit visiblement emocionada des de la primera fila, acompanyada de les seves dues filles bessones: Itzel i Natura. Primer ha recordat com va ser que va arribar a Blanes als 12 anys a la recerca de noves oportunitats i d'una nova vida. El seu únic consol era jugar amb la pilota de futbol, i per això la seva mare la va acompanyar al Club Deportiu Blanes per veure si podia apuntar-s'hi.

Aquí va ser on li van donar la primera oportunitat, ja que el responsable de l'equip femení va pagar de la seva butxaca la inscripció, perquè la família de la Melanie no s'ho podria permetre. L'anècdota és que aquell home, 15 anys més tard, esdevindria el seu sogre, ja que és el pare de la seva parella, Lara Salmeron. La pregonera també va compartir amb el públic l'emoció que va significar la trucada del Futbol Club Barcelona demanant-li que s'incorporés a la disciplina del club, així com els guanys aconseguits durant tots aquests anys.

La futbolista internacional ha finalitzat el seu pregó parlant de la seva família, i com els ha canviat la vida a ella i la Lara des que van néixer les petites, ara fa dos anys i mig, així com destacant la seva estimació per la ciutat que la va acollir: "Com ja sabeu, porto Blanes al cor. Sempre li estaré agraïda per haver-me donat un espai on arrelar la meva família i veure-la créixer ara amb la meva parella i les meves filles. Gràcies, blanencs i blanenques. Visca Blanes ! i Visca la Festa Major !!".

Com marca la tradició, l'alcalde ha reblat el pregó lliurant-li la màxima distinció de l'Ajuntament de Blanes, una reproducció de la Font Gòtica. Ha estat llavors quan Melanie Serrano ha rebut una sorpresa preparada amb la seva dona com a còmplice, amb l'ajuda de sis exjugadores del Club Deportiu Blanes, que l'han homenatjat lluint l'equipament que van compartir fa uns quants anys.

Distincions i Reconeixements Especials

A rengló seguit, l'alcalde ha lliurat dues distincions molt especials: a l'ex cap de la Policia Local de Blanes, Joan Garcia, jubilat el passat mes de novembre; i al cap de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy, que es jubilarà aquest desembre. En nom de tot l'Ajuntament, Jordi Hernández els ha agraït tots aquests anys en què, amb la seva implicació i treball, han contribuït –mai millor dit- a què tinguem la festa en pau.

A tots dos se'ls ha lliurat una obsequi institucional carregat de simbolisme, especialment re-editat per a la ocasió: una reproducció de l'angelet que corona la Font Gòtica, un protector com ho han estat durant tants anys Joan Garcia i Josep Lluís Pouy. Després, seguint la tradició encetada l'any passat, s'han lliurat sengles reconeixements especials a les entitats de Blanes que, coincidint amb l'any en curs, compleixen aniversaris molt assenyalats.

El primer tinent d'alcalde, Joan Felip, li ha lliurat al dos representants de l'Associació de Persones Sordes de Blanes, Miquel Pérez i Juan Rodríguez, una reproducció de la Font Gòtica de ceràmica sobre una base de fusta pels 40 anys de l'entitat. Rosa Aladern, tercera tinent d'alcalde, ha entregat a Josep Borrell, gerent de la Fundació Carl Faust que gestiona el Jardí Botànic Marimurtra, el seu corresponents obsequi pel centenari de vida complert pel jardí. I finalment el cinquè tinent d'alcalde, Mario Ros, també li ha lliurat el mateix reconeixement a Rosina Foix, presidenta del Primer Casino de Blanes, pels 170 anys complerts aquest 2024.

Trofeu 1er Premi Concurs de Focs 2023 i un intens Toc de Festa Final

La darrera distinció de la vetllada l'ha entregat el tinent d'alcalde de Fires i Festes, Quique Pérez. Es tracta del Trofeu Vila de Blanes per a la pirotècnia guanyadora del Primer Premi en l'edició del 2023: la Pirotècnia Valenciana. Actualment és la tri-campiona del Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava ja que ha assolit la primera posició al 2019, 2022 i 2023. El trofeu l'ha pujat a recollir el propietari de l'empresa valenciana, José Manuel Crespo.

Després de fer una multitudinària fotografia de família amb tots i totes les protagonistes de la vetllada, ha arribat el moment culminant del pregó, quan l'alcalde ha pronunciat les paraules que tothom estava esperant: "Ciutadans i Ciutadanes de Blanes, que comenci la Festa Major de Santa Anna !" Els últims anys aquest crit donava pas a una breu i sorollosa intervenció a base de salves de trons i confetis, però aquest any ha estat molt diferent.

Representants de entitats de Blanes han envaït la Plaça dels Dies Feiners per oferir un 'Toc d'Inici de Festa', un espectacle multidisciplinar amb la música en directe com a base i la cultura popular com a referents. Diversos músics de la ciutat aplegats expressament per a la ocasió han contribuït a posar la banda sonora de diverses actuacions que s'han anat encadenant durant prop de mitja hora.

Aquest final de festa ha posat la cirereta del pastís a un inici de la Festa Major de Blanes aplaudit i celebrat per tothom. El 'Toc d'Inici de Festa' ha comptat amb les aportacions de les següents entitats: Esbart Joaquim Ruyra, la Colla de Diables Sa Forcanera, la Colla Castellera de l'Alt Maresme i la Selva (els Maduixots), la Colla Gegantera, la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria, la Coral Solstici i el Cor de Cambra Sota Palau.

Avui dijous s'escau Sant Jaume, i ha sigut festa grossa a l'Hospital-Asil Sant Jaume de Blanes per honrar el seu patró, tal com marca la tradició de fa tants segles. 

La celebració d'aquest matí l'ha encapçalat l'alcalde de Blanes, Jordi Hernández, qui ho ha fet per segona vegada. L'han acompanyat diversos regidors i regidores de l'Ajuntament de Blanes, membres de la Fundació Asil Sant Jaume i de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. També han assistit treballadors i treballadores de l'hospital-asil, residents, familiars i amics que han compartit amb els i les asilades una estona d'esbarjo i festa.

Per tercer any consecutiu, la missa no s'ha fet a la capella de l'Hospital-Asil Sant Jaume, sinó que s'ha celebrat al jardí interior que hi ha a l'equipament. Sense moure's d'aquest escenari també s'ha perpetuat el costum que hi haguessin les intervencions musicals i de ball amb la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria i els capgrossos de la Colla Gegantera de Blanes.

Després de la missa oficiada per mossèn Enric Roura, l'han substituït sota la carpa que l'ha aixoplugat els i les músics de la formació musical per amenitzar la vetllada, filant diverses melodies per acompanyar la dansa i la gresca a càrrec dels capgrossos de la Colla Gegantera. A banda de fer improvisats balls, els nois i noies que porten els capgrossos han saludat als i les asilades que viuen a l'Hospital-Asil, aportant així un ingredient molt festiu a la celebració del patró.

 

Amb motiu de la Festa Major de Santa Anna que arrenca avui dilluns, l'Arxiu Municipal de Blanes reparteix 500 banderes de Blanes per penjar als balcons durant aquests dies. Des d'aquest matí a primera hora, els habitants ja han format una llarga cua a l'Arxiu per reservar la seva bandera.

L'objectiu és potenciar el sentiment de pertinença a la ciutat i, per aquest motiu, conjuntament amb la bandera de Blanes també es repartirà un full informatiu amb la història de la bandera i l'escut del municipi.ç

Cal dir que només se'n dona una per a cada persona que vagi a buscar-ne, perquè l'objectiu és que llueixin als balcons del màxim nombre de cases de Blanes. Des que es va anunciar a través de les xarxes socials, un gran nombre de persones s'ha interessat per saber si a partir d'avui ja se'n repartien, o bé si les podia reservar. En aquest darrer sentit, cal dir que no es guarden banderes i cal anar a buscar-les personalment.

Des de l'Ajuntament de Blanes s'ha valorat molt positivament la positiva rebuda que està tenint la mesura que, fins i tot abans de posar-se en marxa, ja està aixecant tanta expectació.

En la informació que es repartirà s'explica que l'origen de la bandera blanenca és l'escut de la vila, el blasó de la família dels Blanes. Al voltant del símbol, entre els segles XVII i XIX, es consolidà la llegena que havia estat donat als senyors de la vila com agraïment del duc de Savoia per la seva participació en la conquesta de l'illa de Rodes el 1310.

D'altra banda, dissabte passat les entitats de la vila van celebrar l'imminent inici de la Festa Major amb la hissada de la bandera de Blanes a Sa Palomera. La celebració de dissabte es va iniciar amb una cercavila per diferents carrers del centre. La bandera de Blanes que portaven desplegada membres dels Manaies Iuniores centrava l'atenció de la cercavila, que va fer el seu festiu recorregut acompanyada pels gegants de Blanes, en Gastó i na Caterina, Es Forcaner i en Vadó Set-Trossos, així com els seus músics, fins a arribar a la zona del davant de la Roca de Sa Palomera. 

Allà, un reduït grup de representants de les entitats va pujar fins al cim de Sa Palomera, inclús enguany, per primer cop també s'hi va arribar el gegantó Vadó Set-Trossos. Un copa dalt, les diverses entitats es van encarregar de canviar la senyera per la bandera de Blanes. Un emblema de la ciutat que lluirà mentre s'allargui el cicle festiu.